La reacció de l’alcalde de Caldes i president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, amenaçant amb una destral uns ocupes que havien entrat a casa seva, és humana, però en cap cas em sembla justificable en un càrrec públic. Vagi per davant que he viscut personalment un problema d’ocupació de la propietat, i és, parlant clar, una putada. Les lleis no ajuden, veus que els mesos passen (nosaltres vam trigar un any a fer-los fora per via legal, i encara vam estar de sort) i que a sobre ets cornut i a pagar el beure, ja que et toca pagar advocats per poder recuperar casa teva.
Però l’exemple que dona Balliu, en una comarca especialment castigada per les ocupacions, és el del «campi qui pugui». Veure adolescents amb cartells de suport a l’acció de l’alcalde és trist: quin exemple estem donant a les generacions del futur? Precisament la política i les lleis, per malament que funcionin a vegades, es van crear per acabar amb «l’ull per ull» i «dent per dent».
I és que el que més em preocupa no és l’acció de Balliu, sinó tota la gent que l’aplaudeix i el ratifica. Tot plegat és reflex del cansament de la ciutadania davant del problema de l’ocupació, però també una mostra d’irresponsabilitat política el fet de deixar-ho passar.
