Aquests dies Netflix ha estat notícia perquè ha tingut grans pèrdues de subscriptors i ha vist com es posava en dubte el seu model de negoci. No ha estat cap sorpresa. Durant els darrers anys, hi havia dos indicadors prou clars que això podria acabar passant. El primer, el creixent i excessiu ritme d’estrenes, perquè havia arribat un punt que aquesta plataforma estrenava producte propi cada setmana. Una cosa és fidelitzar el públic a una marca i una altra de molt diferent és creure que el seu (escàs) temps d’oci l’invertiran en tots i cadascun dels productes que els ofereixes. El segon, que aquests mateixos productes eren cada cop més cars i també cada cop més dolents, arribant a semblar que et prenen per ximple. Hi ha excepcions, perquè també tenen pel·lícules i sèries molt bones, però generalment la seva oferta s’ha empobrit fins al punt que quan veus la «N» s’ha tornat sinònim de recel. Ui, és d’ells, segur que no val res, com a resum de tot. El cas és que també hi ha d’altres factors: des de la decisió d’anar apujant el preu com si la gent no mirés el compte corrent fins a la constatació que alguna competència havia llegit bé el missatge i s’ha dedicat a prioritzar la qualitat en lloc de la quantitat. Apple, per exemple, ha fet una jugada que resultava antipàtica d’inici, perquè només tenia producte propi i el catàleg brillava per la seva versatilitat, però ha dedicat més temps a producció i promoció, i es nota ha calculat bé a què dedica els seus recursos. El resultat? Proporcionalment ara té millors sèries i a un preu més raonable. Netflix, en canvi, ha creat un monstre multiforme que ni tan sols posa fàcil l’elecció de producte, perquè d’alguna manera ha viscut de marejar-te. El problema és que el públic sempre sabrà més que un algoritme i, sobretot, que mai es prestarà a pagar només per a tenir fum. Si aquest model de negoci ha començat a esquerdar-se és perquè, superat l’efecte de la novetat, l’usuari es torna exigent i molt curós amb el seu temps. Aquesta realitat entra en conflicte amb Netflix com ho farà amb qualsevol plataforma que no entengui que l’accessibilitat al producte comporta, a la llarga, un major esperit crític. No n’hi ha prou amb tenir sèries i pel·lícules a l’abast. Volem que ens omplin, perquè hi ha poques sensacions més frustrants que dedicar moltes hores a un trajecte per després descobrir que no portava enlloc. I Netflix, justament, s’ha acabat especialitzant en això.
