Un home entra a l’Institut de Cassà, truca a la porta del director, s’identifica com el padrastre d’una alumna, el director diu que no el pot atendre, tenen unes paraules i l’home li arriba a la cara. De seguida la comunitat educativa, l’Ajuntament i tutti quanti (entre els que m’hi incloc) es manifesten condemnant la inacceptable intervenció violenta. Els mossos busquen l’home, el detenen, l’engarjolen, el fan passar la nit entre reixes i el porten al jutge que el deixa en llibertat, suposo que imputat del delicte d’agressió a funcionari públic.
L’endemà la mare de la noia penja un vídeo en el que explica que la seva filla pateix bullying i que el dia anterior de l’agressió la noia es va intentar llevar la vida a l’interior de l’institut, que la van telefonar i que quan hi va anar l’alumna estava atesa pels professionals de l’ambulància, la policia i que no hi havia absolutament ningú del centre, ni el director ni cap professor. La van portar a Santa Caterina i va estar, segons la mare, quinze hores a la UCI.
L’endemà el padrastre es presenta a l’Institut, que -segons el que ha publicat la mare a Internet- no s’ha posat en contacte amb la família ni s’ha interessat per l’estat de la seva alumna ni ha dit ni ase ni bèstia. I el que passa ja és de domini públic.
Aquesta no és una columna d’informació sinó d’opinió, i no me’n vull estar de dir que estic absolutament convençut que un director d’institut no ha de tenir res més important a fer que atendre la família d’una adolescent que s’ha intentat treure la vida a l’interior del centre públic que dirigeix. Això independentment que la noia sigui especial o conflictiva o sigui la primera de la classe, cosa que no ho sé i pel cas és irrellevant. És evident que s’ha d’estudiar si patia bullying o no. Aquestes coses no s’han d’agafar mai a la lleugera, però una denúncia dels pares ha d’encendre totes les alarmes. Suposo que això al Departament del ram ja ho deuen estar estudiant.
L’endemà desenes de persones es concentren davant del centre manifestant-se contra el director que, segons ells, permet el bullying. Un cop més ens trobem amb el cas d’onades de solidaritat amb una persona que ha comès un acte incorrecte, com l’home que va saludar als ocupes de la seva propietat amb la destral. La violència no és el camí i ningú no es pot agafar la justícia pel seu compte, és cert. Però és que hi ha persones que arriba un moment que en tenen la pipa plena i exploten. Fins d’aquí a vuit dies, si no hi ha res de nou.
