Quiosc

Diari de Girona

Marc Verdaguer

Suïcidis, la realitat que es continua callant

Les notícies sobre retards en els trens són tan habituals que, la majoria de cops, no hi parem atenció. Només quan ens afecten directament. Llavors, anant a llegir la lletra petita, veiem que entre incidents per avaries, per vagues o, simplement, perquè plou apareixen moltes, masses, notificacions de «retard en la línia X per un atropellament a la via». Un eufemisme per evitar dir que una persona s’ha suïcidat llançant-se a les vies just quan passava un tren. No és cap pel·lícula. Passa sovint perquè, per exemple, el suïcidi és la primera causa de mort prematura a Catalunya entre els joves de 16 a 35 anys. A tot el món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha gairebé 800.000 suïcidis cada any. Una indecent quantitat de morts que superen les produïdes per guerres i homicidis.

Les dades són molt bèsties. Però se’n continua parlant molt poc. De suïcides i d’una salut mental que, especialment entre adolescents o gent gran que viu sola, però també entre la resta de la població, ha estat la gran oblidada durant la pandèmia. Hem estat dos anys preocupant-nos molt que el virus no travessés les mascaretes i poc de les cares tristes que hi havia darrere de les FP2. «¡Vete al médico!», va bramar des del seu escó del Congrés un diputat del Partit Popular quan, des del faristol, Iñigo Errejón reclamava més atenció del govern espanyol davant la dura realitat que «cada día se suicidan 10 personas en España». Doncs sí, encara que hi hagi a qui encara se li faci estrany, la gent vol començar a trencar els estigmes i anar al metge per tractar-se de la seva salut mental. Barreres mentals com evitar admetre davant d’un metge que no se senten bé, que no tenen ganes de sortir de casa o, per què no, que han pensat a treure’s la vida. Sí, en suïcidar-se llançant-se a les vies del tren. Aquella tragèdia que encara volem amagar sota l’estora «dels retards per un atropellament».

Ara només falta que la gent que vulgui fer el pas trobi la resposta que busca. A Catalunya per cada 100.000 habitants no s’arriba als i 6 psicòlegs davant dels 18 de la mitjana europea. Si falten psicòlegs, creixen les llistes d’espera. I haver d’esperar quan mentalment estàs arribant al teu límit, no és la millor recepta.

Compartir l'article

stats