Quiosc

Diari de Girona

Matías Crowder

La noia penjada

La noia penjada de Portbou sempre va ser una de les llegendes més fosques de l’Alt Empordà. I això és degut a diverses raons. És una història real, encara que el temps la convertís en mite. El seu cos va aparèixer una matinada a un poble de frontera, penjat a un arbre. Ningú sabia qui era i desconèixer la seva identitat convertia el seu cas en un refugi de les històries més variades que durant dècades van intentar posar-li nom.

Resulta fascinant com des de llavors, any rere any, la seva història es va anar convertint en un dels mites més arrelats de Portbou. Recordo que no fa gaire, a les visites guiades que feia el metge forense Narcís Bardalet al cementiri de Figueres, el vaig sentir parlar sobre la història de la noia penjada després de visitar la seva tomba. S’havia embalsamat el seu cos, per si algú el reclamava, i dipositat en un nínxol de beneficència. D’allà va passar a una fossa comuna i malgrat el temps transcorregut ningú no el va reclamar, mai.

El que és especial de la llegenda, crec jo, és la seva capacitat de descriure l’Alt Empordà. Aquesta parla especialment de la suposada bogeria de la tramuntana, d’altres suïcides cèlebres, Benjamin entre ells, de tot l’estrany i l’estrafolari que amaga l’Alt Empordà en el fons de la tremenda bellesa dels seus paisatges de somni.

Avui, per als que hem seguit la història, ens resulta increïble saber per fi com es deia: Evi Anna Rauter. Tenir un nom dóna identitat, un passat, una família. La història de la noia penjada és un gegantí puzle, ja no només el de la vida de la suïcida i la seva història. En fer-se part de la nostra cultura, de la nostra pròpia història, el puzle és nostre.

El mèrit se’l va emportar el periodisme, ja que el nom va sortir a la llum gràcies a la investigació de Crims (TV3) en conjunt amb Ungelöst (TV Austríaca). Una feina, en els temps que corren per a la professió, i del mar de fons de la nostra televisió pública, que mereix ser aplaudida. Sóc dels que TV3 els sembla un acudit de mal gust, i me n’alegro per tal de poder tenir una opinió positiva, així sigui una minúscula part de la seva programació.

Aquí no s’acaba la llegenda. A la noia l’havien vist amb vida el dia anterior del suposat suïcidi a Florència, i en tan sols vint hores apareixia penjada d’un arbre a més de 900 quilòmetres de distància. Què va passar durant tot aquell dia? El mite continua, però aquesta setmana molts hem tingut la sensació que guanyàvem la partida tant al misteri com a l’oblit.

Compartir l'article

stats