Quiosc

Diari de Girona

De documentals sobre Hollywood i les seves estrelles n’hi ha uns quants, però acostumen a situar-se als extrems: quan no són hagiografies que busquen apuntalar els mites i els seus mèrits, són reconstruccions gairebé pornogràfiques dels seus declivis i les morbositats que se’n deriven. Santificació o exhumació, en definitiva, con si la gamma de grisos es perdés pel camí i no hi hagués accés possible als matisos de la persona rere el personatge. Per això resulta tan suggeridor i recomanable Val, un documental autobiogràfic en què l’actor Val Kilmer explora la seva ascensió i la seva caiguda trencant els clixés amb un mètode poc emprat en aquest tipus de recreacions: l’honestedat. Kilmer va ser una de les estrelles més prometedores dels 80 (gràcies a Top Gun, sobretot), es va consolidar als 90 (va interpretar icones com Doc Holliday, Batman o Simon Tenplar) i a partir del canvi de mil·lenni, a causa d’una vida personal erràtica, els fracassos de taquilla i les seves addicions, es va convertir un dels empestats de la indústria. Quan es trobava en plena represa de la seva carrera, un càncer de gola el va deixar sense veu i ara viu, con afirma ell mateix, «de la persona que vaig ser i ja no tornaré a ser». El documental, que alterna material actual de la vida de l’actor amb els enregistraments que ha fet de gairebé tots els seus rodatges (alguns d’ells realment impagables, per cert) és el retrat íntim d’una persona que, en perdre la capacitat de parlar, ha entès més que mai la necessitat d’explicar la seva història. Perquè la seva vida i obra és allà i està orgullós de moltes coses, però també perquè vol fer un sentit homenatge a la seva família, els autèntics instigadors del documental. Per descomptat que Val també és un recorregut per les interioritats de Hollywood en què l’actor, tan agraït amb alguns grans noms com crític amb les derives de la societat de l’espectacle, opina sense embuts sobre el que s’ha anat trobant al llarg de més de tres dècades de carrera, les seves relacions amb altres estrelles (la que té amb Tom Cruise és, aquests dies, particularment significativa) i la sensació que, quan les coses van malament, d’amistats en tens poques. Per damunt de tot el documental és un viatge molt emotiu pels laberints d’un actor acostumat a amagar-se rere una cuirassa i que ara, esperonat pels seus fills, vol mostrar la seva veritable cara al món. Per tot això resulta tan revelador com commovedor: al capdavall, no és gens habitual veure algú esforçant-se tant per dir-te la veritat.

Compartir l'article

stats