La pandèmia de la Covid-19 ha portat canvis de comportaments a tots els nivells. Des de les relacions personals al comportament individual o col·lectiu. Però si alguna cosa negativa ha comportat ha estat el deteriorament de la relació del ciutadà amb l’administració. Amb qualsevol administració de l’àmbit que sigui o servei d’atenció. Fa uns dies en feia menció l’advocat i exdefensor del ciutadà de Girona, Ramon Llorente quan, de manera molt encertada i il·lustrativa, assegurava que les cites prèvies s’han «convertit en un instrument més de la burocràcia per afavorir la creació de noves barreres i el distanciament dels problemes o les necessitats de la gent». Qualsevol de nosaltres s’haurà trobat en situacions desesperants intentant o bé contactar telefònicament amb algun servei o bé intentant demanar una cita presencial. No tothom té un accés per fer gestions telemàtiques. I molt menys la gent gran. Aquesta situació ha deteriorat notablement el servei que rep el ciutadà. Darrere de determinades barreres d’accés s’hi amaga una manca de personal -no hi ha funcionaris- o s’intenten camuflar els problemes de manca de tecnologia i instruments telemàtics de determinades administracions. Com sempre, però, qui en surt perjudicat és el ciutadà. I a més maltractat.
