Malgrat l’evolució econòmica, tant des del punt de vista d’anàlisi econòmic, com de la perspectiva de l’evolució empresarial, ens preocupem per l’evolució del conjunt de l’any natural, també es cert que a l’estiu existeix una certa relaxació de les obligacions professionals, associades al calendari escolar i evidentment, també a les vacances. Per això, sempre és un bon moment per fer una anàlisi de l’evolució de l’any i dels reptes necessaris que s’han d’implementar per a assolir els objectius anuals.
Aquesta primera manifestació, sembla adient després de llegir l’informe anual del Banc d’Espanya, que sembla que s’ha posat el barret acadèmic, ja que més enllà de l’anàlisi conjuntural de l’evolució econòmica d’Espanya, posa èmfasis en aspectes teòrics molt rellevants, dels efectes transmissors de la inflació, els seus impactes sobre costos de producció i pèrdua de competitivitat, a l’hora que manifesta la preocupació per a assolir acords de llarg recorregut, en com es poden repartir aquests costos entre treballadors i empresaris, així, com especialment rellevant, com la inflació perjudica a les classes socials més desfavorides i a l’hora posa en risc el sistema de pensions (també posant en risc un col·lectiu molt debilitat socialment).
La preocupació per la elevada inflació ja era evident a finals d’any quan l’increment de costos de transports i algunes partides energètiques, es van traslladar a productes finals i increments de preus en alguns segments de la cadena de producció, però aquesta pressió de preus s’ha acabant traslladant no només a productes energètics, sinó que s’estan observant efectes de segona ronda, amb increments de la inflació subjacent molt per sobre del previst, assolint el mes d’abril el 4,4% en termes interanuals, doblant el registre de desembre.
A les facultats d’economia expliquem els problemes que genera la inflació, el que justifica entre altres aspectes, l’objectiu de política monetària del Banc Central Europeu, que és la estabilitat de preus. Enumerant els problemes de la inflació, destacaria el mateix que el BdE, que és el de l’asimetria en l’assignació de rendes, poden generar trasbals de rendes entre diferents agents econòmics, com empresaris i treballadors, però també sobre inversors i deutors així com generar certa especulació en determinats sectors. A més, un altre inconvenient molt rellevant de la inflació és la incertesa que genera sobre l’evolució dels preus dels actius a llarg i mig termini, el que dilata decisions importants, especialment sobre inversions, així com genera distorsió sobre la rendibilitat real d’aquestes inversions, tots dos efectes provocant una reducció d’aquesta inversió, i per tant impactant negativament sobre la capacitat de creixement actual i futura de les economies.
A més, a les Facultats d’econòmiques també expliquem la teoria de la neutralitat del diner, una idea bàsica de l’escola clàssica, on en una economia de llarg termini, on els salaris i els preus són flexibles, el creixement econòmic de llarg termini està explicat només pels factors de producció, i qualsevol canvi nominal en el nivell de preus es trasllada nominalment a un increment de la resta de cadena de preus, pressionant a l’alça els salaris i els tipus d’interès. Aquesta idea contempla, per tant, un enduriment de la política monetària que tindrà efectes negatius sobre la recuperació econòmica.
Novament, una reflexió que cal recuperar és que aquestes fluctuacions econòmiques afecten de manera asimètrica a les diferents classes socials, i només per posar-ho sobre de la taula, aquesta dinàmica de preus perjudica amb major virulència a les classes socials més desfavorides, que destinen una part més important de la seva renda al consum, situació que s’agreuja quan l’increment es concentra en la despesa energètica, que també representa una part més important de la despesa de les classes socials més desfavorides.
En suma, la situació econòmica del país, similar a la de la resta d’economies avançades, està amenaçada per una escalada de preus, que malgrat que es moderarà durant el segon semestre, provocarà un increment del nivell general de preus repercutint negativament sobre les rendes més baixes. A més, es preveu un canvi en la política monetària amb increments del tipus d’interès, el que reduirà la renda disponible i repercutirà negativament sobre la inversió.
En suma, el principal repte econòmic d’aquesta segona meitat de l’any és poder contenir l’escalada de preus per protegir la competitivitat exterior, però sobretot protegir a les classes desfavorides, garantint a l’hora una estabilitat en la senda de creixement econòmic. El problema, en part, és que els mecanismes de política fiscal són limitats i estan totalment subjugats als fons Next Generation, ja que es manté un elevat desequilibri en el dèficit fiscal i per tant també un elevat nivell de deute públic, que amb un escenari d’increment de tipus d’interès, podria endurir les condicions de finançament de l’administració.
