Pere Aragonès i García, president de la Generalitat, s’ha prodigat últimament en determinades sortides de mare. Va exigir explicacions i responsabilitats immediates pel «cas d’espionatge massiu sense precedents» i va afegir que «no val minimitzar i deixar passar el temps (perquè) les preguntes essencials continuen sense resposta».
També va sortir en tromba al conèixer que, en matèria d’inversions, «l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya el 2021 va ser el 35,7% del total». I va comminar a que, «davant d’aquestes xifres inacceptables, calen explicacions immediates a la ciutadania de Catalunya».
I què dir de la prestesa en engiponar un decret-llei per evitar el compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el tant per cent del castellà.
Quina diligència en queixar-se d’unes preteses ofenses! Quina promptitud en demanar d’immediat la guillotina per tallar caps! Quina disponibilitat per indignar-se! De fet, alguns dirigents independentistes són uns perepunyetes, exageradament romancers i busca-raons que aprofiten qualsevol motiu per atacar al govern de Madrid i per eludir les sentències dels tribunals. Canya al mono espanyol!
Bé, anem pas a pas. Primer: Tothom espia tothom, però sempre s’ha d’actuar legalment. Segon: La demora de l’Estat en executar les inversions és una vergonya, però la Generalitat també és culpable del retard de les pròpies per no tenir pressupostos els anys 2013, 2016, 2018, 2019 i 2021. A més, la desigualtat en l’execució per comarques és de jutjat de guàrdia: l’any 2020, les Garrigues un 538% i la Garrotxa, un -66,7%.
Tercer: En un desafiament al TSJC, d’un dia per l’altre, s’aproven «els criteris aplicables a l’elaboració i validació dels projectes lingüístics», que és una argúcia per al·legar «la inaplicació de percentatges en l’ús de les llengües».
La celeritat en respondre als greuges contrasta amb la lentitud i deixadesa en la gestió de serveis essencials per al conjunt de la ciutadania.
Així, el balanç del primer any de govern és esquifit. Les travetes entre els socis de coalició (ERC i JxCat), amb la CUP que ni fa ni deixa fer, provoca la negligència i la desídia que ha frustrat la instal·lació d’una factoria de bateries, la remodelació de l’aeroport i els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, entre altres oportunitats.
Mentrestant, l’atenció sanitària està col·lapsada amb llistes d’espera interminables; l’educació pateix l’enfrontament de la conselleria amb el professorat i en els serveis socials, les demores de les ajudes a la dependència clamen al cel.
Per tot plegat, presumir d’haver assolit en el primer any un 33,88% del pla de govern és un triomfalisme més propi d’uns perepunyetes que d’uns polítics assenyats.
