A casa ens ha tocat la rifa: hem aconseguit plaça en una llar d’infants municipal. No exagero, a Girona, on l’oferta pública deixa fora una de cada tres sol·licituds (unes 200 criatures), les famílies encaren la preinscripció com qui compra un dècim per Nadal: és poc probable tenir premi, però reses per tenir sort al sorteig, perquè a algú li ha de tocar. A Girona no s’inaugura una escola bressol des del 2012: Puigdemont feia un any que era alcalde, però el projecte era una herència de Pagans; Guardiola havia deixat tres mesos abans la banqueta del Barça, la prima de risc obria els informatius i el cens superava de poc els 97.000 habitants.
Ara rondem els 102.000, les necessitats per conciliar no decauen i la demanda creixerà encara més per la gratuïtat del P2, una bona notícia que no va acompanyada del reforç del servei. Centres com la Devesa i l’Olivera han rebut unes 70 peticions per cobrir 30 places de P1 i els interessats en el P0 tripliquen els catorze llocs que ofereixen entre l’Ajuntament i la Generalitat.
La resposta del consistori a aquest decalatge entre l’oferta i la demanda per accedir a l’educació de 0 a 3 anys no pot ser que cada any passa el mateix. Precisament per això, no cal buscar-hi solucions? Deixem l’atzar per la loteria i posem remei a un dèficit real de la ciutat, sisplau.
