Quiosc

Diari de Girona

Marc Verdaguer

Vols dir que al Girona li interessa pujar?

S’acosta el dia clau i tornen les mateixes preguntes dels últims anys. Vols dir que al Girona li interessa pujar? Està segur que als que manen no estan més tranquils amb l’equip a Segona? S’hauran de fitxar molts jugadors, això qui ho pagarà? No creus que la ciutat és massa petita per tenir un equip a Primera? No recordes el que va passar els altres anys? Prou... Esclar que a Girona li interessa, li convé i vol tenir equips a l’elit. Un equip de futbol a Primera Divisió, un de bàsquet a l’ACB i l’Uni competint contra els millors d’Europa. Tot. I l’hoquei a la màxima categoria, i bons equips del GEIEG, i un projecte potent del Judo-Girona, i una escuderia com l’ETG Racing que guanyi curses de motos... Anant sumant tants «i» com faci falta.

Com vols que hi hagi suficients aficionats per un equip de futbol i dos de bàsquet a Primera Divisió? Que no, pesats. Que som molts. La ciutat, l’àrea urbana, les comarques... A aquesta gran Girona li convé, i li interessa, tenir tots els projectes a l’elit que, esportivament, els clubs aconsegueixin. Traslladar en xifres la repercussió econòmica per a una ciutat de tenir un equip de Primera Divisió és complicat. Aquests estudis sempre tenen un punt subjectiu. Però dissabte passat hi havia més d’onze mil persones a Montilivi. I, aquell mateix dia, els abonaments per anar a Fontajau a veure si el Bàsquet Girona puja a l’ACB es van acabar amb poc més d’una hora. Tot i que no siguem anglesos, i la relació amb el club de la majoria no donaria perquè Nick Hornby fes una segona part de Fever Pitch canviant l’Arsenal pel Girona, no cal ser molt observador per veure nens (i adults) amb samarretes del Girona a l’escola (i pel carrer). Fa poc més de deu anys, no n’hi havia una. Si un nen gironí portava una samarreta de futbol, aquesta era del Barça. O del Madrid. Com tampoc, deu anys enrere, cap nena que jugués a bàsquet al pati de la seva escola hauria dit que el seu ídol era la Laia Palau. Hauria dit qualsevol jugador, home, del Barça o de l’NBA. Mai una dona. Dos canvis, el sentiment de pertinença gironí o normalitzar que una dona també pot ser una referent esportiva, que a Girona no s’haurien produït sense tenir equips a l’elit. Si, sí que convé que pugin.

Compartir l'article

stats