Quiosc

Diari de Girona

Josep Guardiola

Els putos amos!

Pam, Pam, Pam... i la por que n’hi hagués un quart, però alhora també l’esperança que les tres ensopegades dels tres darrers anys, amb un descens i dues opcions de pujar fallides, quedessin tallades d’una vegada per totes per una alegria com la que l’esport gironí va tenir ahir, per patida doble, en un 19 de juny que per sempre més quedarà en la memòria històrica de la ciutat de Girona.

I aquí estem els gironins, instal·lats per primera vegada en el grup de ciutats VIPS de l’esport estatal. O dit d’una manera, menys fina i més jovenívola, en el grup dels putos amos del futbol i el bàsquet.

Girona té des d’ahir un equip a la Primera divisió del futbol, un a la lliga ACB i un a la Lliga Femenina. I per si no n’hi hagués prou, un a la Divisió d’Honor d’hoquei patins. I contra això, pràcticament no hi competeix ningú, només Barcelona, que també té aquests mateixos atributs i que a més hi afegeix handbol de primer nivell.

En la resta del mapa estatal, i agafant els esports de referència, Madrid i València tenen futbol i els dos bàsquets, però ni handbol, ni hoquei. Pamplona presumeix de tenir futbol, bàsquet femení i handbol, però li falta l’ACB. I a partir d’aquí, Valladolid, Sevilla, Donosti i Bilbao tenen futbol de primera i un segon esport d’elit, però ni molt menys quatre com Girona. I ja per no dir Vitòria i Saragossa, que tenen bàsquet de nois i de noies, però el futbol a segona. O Màlaga, que té en l’Unicaja l’únic element rellevant.

S’adonen del que això significa? S’adonen que una ciutat de cent mil habitants competeix i supera grans capitals de l’estat espanyol? Doncs això és el que explica sense gaire més paraules el que ahir va aconseguir l’esport de la ciutat de Girona.

Com perquè algú ens digui que tot això no es pot celebrar amb la xerinola que calgui. Tots al carrer que la fita de Montilivi i Fontajau bé s’ho valen!

Compartir l'article

stats