Cal donar molts passos per arribar a conformar una societat més justa, on la convivència i les relacions socials transcorrin per la via del respecte als altres, complint amb les pròpies responsabilitats i exercint, solidàriament, els nostres drets. La competència desbocada, l’individualisme insolidari, el consumisme irracional, la idolatria del diner, les enveges i el menyspreu vers els que considerem inferiors, diferents o més vulnerables, no facilita una convivència justa i respectuosa. El dret al treball i l’obligació de treballar ens incumbeix a tots. Amb el treball contribuïm al nostre propi progrés personal i familiar i a la creació d’una riquesa que facilita el benestar de la societat en general.
Però quan les condicions laborals no són respectuoses ni amb la legalitat ni amb la dignitat de les persones, el treball es converteix en una circumstància més de discriminació i d’explotació injusta, que posa en perill l’estabilitat i la pau social. I no podem tancar els ulls a la realitat. Moltes persones treballen en condicions inacceptables i absolutament injustes, no fruint d’un treball digne, ni d’una retribució equitativa i suficient. I això està passant, no sols en països pobres o de l’anomenat del tercer món, sinó a casa nostra.
I per il·lustrar el que dic, només cal exposar algunes dades incontestables que es donen a la nostra civilitzada societat. La situació dels treballadors estrangers, sense papers, que han d’esperar tres anys, residint al nostre país, per poder obtenir el permís de residència, i que legalment no poden treballar fins passats els tres anys esmentats, de què han de viure? Com és que se’ls permet residir legalment, empadronats en un municipi, i se’ls prohibeix treballar? Mentre no arriben a tenir legalitzada la seva situació, sovint, són objecte d’explotació i abús, fent jornades excessives, cobrant salaris ridículs i obligats a passar desapercebuts i silenciats. Una altra situació, és la dels que, tot i residir legalment, o treballadors propis del nostre país, signen contractes de mitja jornada, amb la condició de treballar jornades complertes, sense la pertinent cotització ni declaració del salari realment percebut, extrem que contribueix a fomentar l’anomenat diner negre. I podríem seguir, però h faré un altre dia.
Sense un treball digne i sense uns salaris dignes, les persones es veuen abocades a circumstàncies i situacions que faciliten la pobresa econòmica i moral, la discriminació i l’exclusió social. En definitiva, si volem una societat més justa i inclusiva, haurem de promoure comportaments ètics, compromisos personals i col·lectius dirigits a obtenir lleis justes que facilitin la vida de les persones i evitin situacions de sobreexplotació i marginació. Tenim molts deures fer.
