Quiosc

Diari de Girona

Martí Saballs

Almenys, que hi hagi cosmètica

Mesura «cosmètica» i «insuficient a mig i llarg termini». Així va definir Teresa Ribera, vicepresidenta tercera del Govern d’Espanya, el 7 de juny passat la proposta del PP per reduir l’IVA que es carrega al consum de gas i llum del 10% al 5%. Quinze dies després d’aquestes declaracions, Pedro Sánchez anunciava al Congrés que el Govern baixaria l’IVA al 5%. Tot i Ribera, la cosmètica s’ha acabat imposant. Una manera útil de buscar solucions a curt termini per a problemes immediats que sagnen la butxaca de les famílies. Ja és alguna cosa.

Benvinguts a aquesta nova etapa. Comença una espiral de decisions constants per intentar pal·liar les conseqüències de la pujada de preus abans que sigui massa tard. La inflació apunta a situar-se en el 10% els propers mesos i les mesures dels bancs centrals s’intueixen insuficients. Els tipus d’interès no es poden incrementar en excés tret que vulguem entrar en una recessió profunda. Què queda per fer? A curt termini, generar mesures fiscals determinants, llegeixi’s baixar impostos, que donin respir a ciutadans i empreses, i mesurar al mil·límetre el control dels recursos i de les despeses. Amb un deute de les administracions públiques d’1,4 bilions d’euros, tampoc no s’hi val qualsevol ocurrència. Des de repartir xecs -on es posa el límit?- com si els diners caiguessin dels arbres, a augmentar les subvencions. Aquest dissabte, el Govern desentranyarà algunes de les mesures que comencen a filtrar-se. Algunes seran retalls populistes que serviran per apagar el fracàs de les eleccions andaluses.

La vicepresidenta Ribera esmenta sempre la rellevància del mig i llarg termini per dur a terme la transformació energètica. Això passa mentre la política energètica del Govern continua sent un galimaties cada vegada més difícil d’entendre, que genera una sensació d’inseguretat jurídica i incapacita les empreses per poder preveure ja no només els comptes a curt termini, sinó també a mitjà termini. Els seus valors a Borsa han estat els més castigats aquestes setmanes a compte de l’anunci que s’estudia augmentar els impostos. No es pot estar constantment marejant la perdiu i creant incertesa.

Els efectes de la guerra de Putin sobre el sector energètic són encara impredictibles. A mesura que s’allargui o es compliqui -atents a la situació a l’enclavament rus de Kaliningrad, tancat entre Polònia i Lituània- i torni el fred, la pressió augmentarà. L’aixeta del gas la segueix tenint el sàtrapa rus. Les sancions tenen un límit. El Govern austríac acaba d’anunciar, dos anys després d’haver eliminat la generació de carbó del sistema, que hi tornarà a invertir. No serà l’únic. El carbó està tornant... per si de cas. A Espanya, mentre França revitalitza el programa nuclear, seguim debatent com aplicar els costos que suposarà el tancament gradual de les centrals. La crisi amb Algèria i com afectarà el subministrament del gas no és més que una peça del puzle geopolític. A la Unió Europea, cada país està intentant salvar els seus problemes pel seu compte i risc.

Seria una bona notícia que el PSOE i el PP aconseguissin acords de mínims, fins i tot cosmètics, per enfrontar-nos a l’escenari que s’acosta. La Comissió Europea observa i no deixarà traspassar més línies vermelles ara que la prima de risc comença a acolorir els estats financers d’Espanya S.L. Els pressupostos generals de l’Estat del 2022 ja són història. I , després de les vacances, es començaran a treballar els del 2023, any electoral.

Compartir l'article

stats