Som una de les principals destinacions turístiques d’un país que al 2019, amb 83,5 milions de visitants, va ser el segon país del món amb més turistes, molt a prop del primer, França. Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT).
Es calcula que el turisme representa el 12% del PIB de Catalunya. I a les comarques gironines aquest percentatge és més alt. Per tant, el turisme és un sector econòmic molt important per a la nostra economia.
Però no ens enganyem, bona part dels ingressos del turisme es concentren en uns mesos –juliol i agost– i en una zona concreta: la costa. El nostre veritable motor turístic és el sol i platja a l’estiu.
Certament, mica en mica això s’ha anat modulant i ens hem convertit en una destinació més complexa que ha sabut desestacionalitzar-se. Bona prova d’això és l’important creixement del turisme urbà a casa nostra. A Girona i Figueres i la desestacionalització que s’ha produït en els darrers anys, on tenim puntes importants de turisme en el període de març a octubre i per Nadal. Tot i que el mantra de la desestacionalització es vagi repetint, difícilment es podrà incrementar gaire aquestes xifres ja que al final, la gent té les vacances quan les té i per tant, més enllà de l’estiu, primavera i Nadal, és difícil aspirar a gaire més.
Tot i així, encara que el «sol i platja» sigui el gran motor d’atracció de visitants i ho continuarà sent sempre, tenim uns recursos turístics molt importants que no només ens han de servir per desestacionalitzar encara més sinó també per atraure un turisme de més qualitat i sobretot, ser una destinació més competitiva. M’agradaria, però, dividir aquests recursos turístics entre els que ja estan essent motor d’aquesta transformació i els que a dia d’avui no ho són però ho poden acabar essent en un futur no molt llunyà.
Els recursos que ja són una realitat i que han reforçat molt tant la qualitat com la potència del nostre turisme són:
La cultura i el patrimoni. El Museu Dalí és un dels museus més visitats de l’Estat i el patrimoni és un dels principals atractius de municipis com Girona o Besalú. A més els diferents festivals musicals han esdevingut un recurs important sobretot a l’estiu.
La gastronomia. Tot i que alguns encara el venguin com un motor turístic, la gastronomia és bàsicament un gran recurs turístic que reforça el potencial de la destinació.
L’enoturisme. Ja és una realitat a casa nostra i s’ha convertit en un complement ideal de la nostra oferta turística. A més, té un creixement potencial molt gran en els propers anys.
El ciclisme, el senderisme i altres esports –golf, submarinisme, esquí, paracaigudisme, etc. Només cal anar a Girona per veure com s’ha convertit en una de les capitals mundials del ciclisme. La importància del turisme d’esquí també el coneixem tots i fa molts anys que impulsa el turisme al Pirineu. També el paracaigudisme a Empuriabrava ha esdevingut un recurs turístic clau a la zona. La demarcació té un enorme potencial en aquest àmbit. Bàsicament per les connexions, l’orografia i la varietat del paisatge.
Sens dubte, hi ha més recursos turístics que són importants, que contribueixen a tenir una destinació més robusta turísticament parlant i que ja són una realitat. Però m’agradaria assenyalar-ne alguns que a dia d’avui no tenen la força que poden arribar a tenir, bàsicament perquè no s’han potenciat des de les administracions públiques i privades. Apostar per ells és garantia de convertir la nostra destinació en una de les més dinàmiques i potents del món.
En primer lloc, el turisme de natura. Les comarques gironines és la zona amb més bosc de tot Espanya i l’oferta de parcs naturals i zones singulars és important. Cap altre lloc pot oferir la varietat que et dona tenir els Pirineus i la Mediterrània tan a prop.
En segon lloc, el shopping. És un dels recursos turístics més importants, és el que valoren molts dels turistes i mai s’ha potenciat gens. Potenciar aquest recurs tenint en compte la gran varietat i potencial del nostre comerç hauria de ser una prioritat.
Tot i que la cultura ha estat un recurs important, hi ha abandons que són incomprensibles. L’enorme potencial del romànic, que mai ha estat posat en valor més enllà dels grans edificis, el megalitisme, la ruta dels búnquers així com altres tipus de patrimoni que ha estat oblidat, turísticament parlant és important.
Un altre camp on créixer és en el camp de l’oleoturisme. Com a cultura mediterrània, l’oli és imprescindible no només per a la gastronomia sinó també per al paisatge. La DOP Oli de l’Empordà és una de les cinc que hi ha a Catalunya. El món de l’oli té un enorme potencial i més si tenim en compte que a diferència del vi, França no és competència en aquest camp.
El turisme de congressos, tot i que és una realitat sobretot a Girona i Lloret, té encara molt de potencial de creixement a casa nostra. I és un dels reptes de futur sobretot en temporada baixa.
Els recursos únics i singulars de la zona també tenen un enorme potencial. El turisme de volcans a la Garrotxa o l’astronòmic a Albanyà, per exemple.
I finalment, aprofundir en esports que ara potser no són tractors però poden esdevenir un molt bon recurs en el futur.
En definitiva, mica en mica la nostra destinació cada dia és més robusta turísticament parlant, però encara queda molt camí per recórrer i molts recursos per potenciar. I són claus no només per consolidar la desestacionalització sinó sobretot per tenir un turisme més sostenible.
