Aquesta setmana ha tingut ressò la votació del Parlament Europeu a favor que les tecnologies nuclear i el gas s’incloguin en l’anomenada taxonomia europea. La taxonomia és una classificació, en aquest cas la de les tecnologies verdes que ens han de permetre aturar el canvi climàtic.
Aquesta situació és fruit del gran nerviosisme que recorre Europa en aquest moment, veient que l’últim trimestre tindrem limitacions en el subministrament de gas, cosa que pot fer aturar una part considerable de la indústria i, com a conseqüència, de l’economia.
Quina és la raó per incloure la tecnologia nuclear i el gas dintre el conjunt de tecnologies renovables?
Comencem pel gas. El gas emet 180 kg de CO2 per MWh, mentre que el carbó emet 360 kg CO2/MWh. Si hi afegim que, per produir electricitat amb un cicle combinat de gas, amb una turbina de gas més una turbina de vapor (per això es diu combinat), s’obté un rendiment de fins el 55%, per cada unitat d’energia elèctrica produïda amb gas s’emet 327 kg CO2/MWh. Pel contrari, si aquesta unitat elèctrica la produïm en un cicle simple de carbó, amb un rendiment del 33%, l’emissió d’aquesta unitat elèctrica serà de 1.091 kg CO2/MWh, tres vegades més. Aquesta és la raó per la qual tot el món, quan ha començat la descarbonització, ha volgut tancar la generació elèctrica de carbó i substituir-la per la de gas, fent estalvis en emissions considerables. I mentre fèiem això hem dit als productors de carbó, petroli i de gas que es menjarien els estocs que tenien en els seus pous, que el món no els consumiria, fet pel qual les inversions en noves extraccions es van frenar completament. Ningú havia calculat el ritme d’extracció de gas, ni si hi hauria prou flux per satisfer tota la demanda mundial provinent del tancament de les centrals de carbó. I així, després de la pandèmia, descobrim que no hi ha prou gas per satisfer la demanda, fet al que s’afegeix Putin amb la guerra d’Ucraïna. Putin coneixia les tensions del mercat de gas i la dependència d’Alemanya del gas rus, únic proveïdor, i ha aprofitat aquest aspecte per guanyar la guerra i evitar els efectes de l’aïllament rus que vol fer Europa.
La tecnologia nuclear teòricament no té les emissions que té el gas, en tot cas les emissions es troben durant la construcció de les centrals nuclears i en l’extracció, enriquiment i posterior confinament del residu nuclear. La tecnologia nuclear va caure en descrèdit arran de l’últim accident de Fukushima, que ha portat a les centrals a reforçar la seva seguretat. Com a conseqüència d’això, les noves centrals nuclears tenen costos molt superiors a les velles, de l’ordre de set vegades més, per la qual cosa no són rendibles davant les tecnologies renovables. Això va frenar tots els programes nuclears. Últimament ha aparegut un nou concepte de centrals anomenades Small Modular Reactor, centrals petites de 300 MW contra les velles de 1.000 MW o les actuals de 1.300 MW. La diferència és que els reactors es poden construir en un taller i ser transportats posteriorment al lloc de la centrals, disminuint el cost de construcció. Però no hi ha cap central pilot, tot són suposicions, no es coneix el cost de la unitat elèctrica produïda i tampoc s’ha resolt l’eliminació del residu radioactiu, una promesa que fa 50 anys que es va fent. Per tant, un programa nuclear com el francès, que pretén construir 6 noves centrals amb un import de 60.000 milions d’euros, pot portar més de 10 anys, cosa que no resoldrà el seu dèficit elèctric fruit de l’envelliment de les seves centrals, ni el problema conjuntural del gas.
Llavors, per què estendre la taxonomia a aquestes tecnologies? Per nervis. Constatem que Europa ha estat perdent el poc temps que tenia. El camí que havia plantejat Europa fent la transició era un camí progressiu, on l’economia aniria trobant ajustos cap a menys emissions. El 2005 es va engegar el projecte de posar preu al CO2 en un mercat. Aquest sistema, anomenat ETS (Emissions Trading System), va afectar sis sectors industrials que emeten el 46% de carboni. Però fins el 2018 l’evolució d’aquest mercat va ser insuficient pel fet que un valor alt deixava els sectors afectats fora de la competència internacional. Això demanava engegar una protecció fronterera, el Carbon border Tax, que protegís els productes afectats. El fre d’Alemanya a que es fes aquest camí venia del fet que la taxa afectava productes de Xina, el gran client d’Alemanya. Així és que, fent el camí més lentament, ens ha enganxat el toro i ara ja no tenim més temps per fer la progressió i caldrà fer-lo de cop, en una revolució.
El problema de la taxonomia és que tant les ajudes públiques com el finançament privat pren com prioritari el gas i la nuclear. El gas es podria haver fet prioritari fins el 2030, per exemple. El nuclear no servirà de res si la seva construcció no es subvenciona a ritme de 9 milions per cada MW, perquè a un cost de 120 €/MWh, o més, no podrà competir amb les renovables a 45 €/MWh i els efectes sobre el sistema són de la mateixa rigidesa: la nuclear no ajusta la seva producció a la demanda, no pot adaptar-se quan no fa vent o sol, per la qual cosa la nuclear alhora també necessita sistemes d’emmagatzemament.
La part més negativa és la percepció de la gent contrària a les renovables, que a Catalunya fan molt soroll. Si la solució és nuclear ja no fa falta posar plaques als camps i aerogeneradors a les muntanyes, diuen. El camí renovable serà més difícil perquè haurà augmentat la resistència de l’opinió pública i per haver de compartir finançament de nous recursos per culpa de la taxonomia. I mentre es fa això ningú parla que a Catalunya hi ha el potencial per produir tot el gas que consumeix la indústria de forma renovable, producció que podria ser de gran ajuda al sector primari i podria resoldre la major part dels residus.
Però es veu que als humans no ens agraden els reptes, ni les angoixes, preferim posar el cap sota l’ala. Com diu José Mª Álvarez, secretari general d’UGT: «quieren que no pasemos bien el verano, que se vayan a hacer puñetas. Vamos a disfrutar del verano! Porque es nuestro, nos lo hemos ganado. Que no nos quiten lo que nos hemos ganado.»
