Diuen que tots hem de complir les lleis i les normes, i que tots som iguals davant la llei. I així ha de ser en una societat civilitzada, solidària, avançada i educada, que com la nostra constitució declara, al menys formalment, vol establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de tots els que l’integrem. Però en la pràctica les coses són diferents, i a l’experiència de cadascú em remeto. Hi ha qui opta clarament per la insolidaritat, hi ha qui es vanagloria de saltar-se les normes sempre que pot, hi ha qui utilitza les lleis per treure’n benefici propi, hi ha qui oculta la realitat perquè no es conegui la veritat, hi ha qui.... i podríem seguir.
Però també és cert que la immensa majoria de la ciutadania, que amb els seus impostos i treball, no sempre ben retribuït, manté i paga les nostres administracions i càrrecs públics, actua de bona fe i contribueix solidàriament, aportant els recursos necessaris per a fer una societat més justa i solidària. Però sovint, algunes administracions i estructures del complex administratiu que ens rodeja, i alguns dels personatges que les menen, fan gala d’actuar en defensa de l’interès general, tot abusant d’una posició de privilegi i maltractant i menyspreant el ciutadà. La transparència no és una de les característiques més predicables de les administracions públiques, com tampoc de la facilitació de la informació i del tracte personalitzat i humà. Ja m’he referit en alguna ocasió anterior a la dificultat d’obtenir cites prèvies i als impediments que la ciutadania troba per contactar personalment amb algun responsable. Les barreres creixen exponencialment i els robots acaben amb la paciència del maltractat ciutadà.
Referint-me al contingut del títol d’aquest article, «Hisenda, fins quan abusaràs...» vull partir de la realitat objectiva del poder incontestable i del privilegi exorbitant de que disposa l’administració tributària en front del ciutadà. Fa pocs dies, hisenda es dirigeix a un advocat, que havia actuat puntualment per un tema d’un seu client davant una altra administració, i amb sorpresa rep una providència de constrenyiment, considerant-lo com apoderat de la seva clienta, causant-li molèsties innecessàries i perjudicis. M’expliquen també que a un petit comerciant, l’agència tributària el requereix perquè aporti escanejades totes les factures del 2017. Feina gegantina, perquè es tracta de centenars i centenars de petites factures, i nova despesa, sense contrapartida, per la feina de la seva gestoria durant dies. I curiosament, un cop aportades, ja no se li ha dit res en absolut. Per cert, i quan han volgut contactar amb algun funcionari o responsable, les cites prèvies i els robots tornen a posar a prova la paciència del ciutadà maltractat. Hisenda és un soci, sovint incordiant, i que només cobra, obligant a milers i milers de ciutadans a fer de recaptadors i comptables, sense més contrapartida que la pèrdua d’hores i hores.
Sembla que els tentacles d’hisenda controlen i dominen tots els organismes, amb prepotència, i amb el privilegi de poder decidir des de darrera la pantalla d’un ordinador sobre la tranquil·litat o la persecució, no sempre justificada, de qualsevol ciutadà. Ni la protecció de dades és barrera per aquest organisme. Tots som part de la societat en la que vivim i convivim, i per tant tots hem de contribuir en relació a les nostres possibilitats a mantenir-la, però els organismes públics no han d’abusar ni extorquir.
