Fa uns dies aquest diari publicava que un estudi havia constatat que Girona és una de les capitals més cares, un 9% per sobre la mitjana, i que aquest fet s’hauria de tenir en compte a l’hora de planificar les polítiques públiques. I una dada que posa els pèls de punta: els gironins en risc de pobresa passen de 18.000 a 20.000. També dies enrere, publicàvem que set de cada deu persones ateses per Càritas Diocesana de Girona pateixen exclusió digital i la meitat tenen problemes greus de connexió a internet. O sigui, queden exclosos de molts tràmits que es fan necessaris per al desenvolupament de la vida diària. Són també pobres i porten l’etiqueta de persona vulnerable. A més, són d’aquella gent invisible que passa desapercebuda per a la resta de la ciutadania. Mentrestant, després de la pandèmia Girona ha recuperat l’activitat cinematogràfica i en pocs dies de diferències dues marques han escollit els carrers barri vell per gravar-hi un anunci. A vegades em fa la impressió que oblidem l’altra cara de la ciutat i només s’actua sobre la Girona que llueix, la Girona més maca. No ens enganyem. Hi ha gent que viu al carrer i que ho passa malament. Cada dia. Per això caldria que fossin més visibles les accions contra la pobresa. La ciutat que no surt als anuncis.
