Quiosc

Diari de Girona

David Céspedes

La Girona que no surt als anuncis

Fa uns dies aquest diari publicava que un estudi havia constatat que Girona és una de les capitals més cares, un 9% per sobre la mitjana, i que aquest fet s’hauria de tenir en compte a l’hora de planificar les polítiques públiques. I una dada que posa els pèls de punta: els gironins en risc de pobresa passen de 18.000 a 20.000. També dies enrere, publicàvem que set de cada deu persones ateses per Càritas Diocesana de Girona pateixen exclusió digital i la meitat tenen problemes greus de connexió a internet. O sigui, queden exclosos de molts tràmits que es fan necessaris per al desenvolupament de la vida diària. Són també pobres i porten l’etiqueta de persona vulnerable. A més, són d’aquella gent invisible que passa desapercebuda per a la resta de la ciutadania. Mentrestant, després de la pandèmia Girona ha recuperat l’activitat cinematogràfica i en pocs dies de diferències dues marques han escollit els carrers barri vell per gravar-hi un anunci. A vegades em fa la impressió que oblidem l’altra cara de la ciutat i només s’actua sobre la Girona que llueix, la Girona més maca. No ens enganyem. Hi ha gent que viu al carrer i que ho passa malament. Cada dia. Per això caldria que fossin més visibles les accions contra la pobresa. La ciutat que no surt als anuncis.

Compartir l'article

stats