Quiosc

Diari de Girona

A l’hora de parlar de les figures destacades del cant al nostre país en els darrers cent cinquanta anys podem esmentar noms com Francesc Viñas, Maria Barrientos, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Josep Carreras,... Sens dubte, però, cal situar com una de les personalitats catalanes més brillants en el camp de la lírica Concepció Badia i Millàs, coneguda com a Conxita Badia, que va néixer el 14 de novembre de 1897 i va morir el 2 de maig de 1975. Commemorem ara, doncs, els 125 anys del seu naixement. Conxita Badia va ser una pianista excepcional, una gran mestra de música i cant i una de les sopranos més prestigioses del seu temps dins de la cançó culta i popular. Amb un repertori d’una enorme riquesa, que anava de Bach a Schönberg, sense oblidar la cançó tradicional, Conxita Badia tenia una veu prodigiosa, d’una qualitat exquisida i d’un intensitat emotiva insòlita, que va ser admirada al nostre país, però també a Argentina, Brasil, Uruguai, França, Àustria, el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Suïssa,... Deixebla d’Enric Granados, va col·laborar estretament amb Pau Casals i Manuel de Falla i són molts els compositors que van apreciar-ne la veu i li van dedicar obres, com Felip Pedrell, Robert Gerhard, Frederic Mompou, Heitor Villalobos, Carlos Guastavino, Alberto Ginastera, Eduard Toldrà, Narcís Bonet,... i els poetes que van escriure versos perquè Conxita Badia els interpretés, com Apel·les Mestres, Ventura Gassol,... Arreu on va residir, incloent-hi els estius a Sant Salvador, a prop de Pau Casals, o a Sant Pol, a prop d’Enric Morera o Amadeu Vives, Conxita Badia va ser una personalitat rellevant de la vida cultural. També a l’Argentina, on va formar part de l’influent nucli que es reunia a l’entorn de Victoria Ocampo, incloent-hi Juan José Castro, un home clau en la seva trajectòria musical a Buenos Aires. A Catalunya el seu àmbit de relacions serà diferent abans i després de l’exili provocat per la Guerra Civil, perquè algunes figures claus, com Pau Casals o Robert Gerhard, no en tornaran, tot i que després del seu retorn, l’any 1946, Badia reprendrà el contacte amb Eduard Toldrà o Frederic Mompou i durà a terme concerts memorables al Palau de la Música Catalana, en altres grans sales i en salons privats. Un dels més emblemàtics serà, a Pedralbes, el conegut com El Jardí dels Tarongers, on Josep Bartomeu acollirà des de 1948 cursos i cicles de concerts, en què Conxita Badia actuarà sovint. Es conserven pocs enregistraments de Conxita Badia però hi podem constatar amb veritable goig la meravella del seu cant, la naturalitat i el domini amb què tocava el piano, una tècnica adquirida directament d’Enric Granados. Un vessant, però, també fonamental en l’activitat artística de Conxita Badia va ser la seva abnegada dedicació a la formació de joves generacions. N’és potser el cas més singular Montserrat Caballé, que sempre es referirà a Conxita Badia amb gratitud i devoció.

Compartir l'article

stats