Que ERC i CDC no s’aguanten ni se suporten no és res que descobreixi ara. Dic Esquerra i Convergència i no Esquerra i Junts perquè és el mateix. Han canviat les sigles, però els dirigents i la manera de comportar-se és la mateixa. Volen dissimular-ho, però Junts és el mateix partit condemnat per finançar-se il·legalment, una de les pitjors pràctiques que pot fer una formació política. I qui ara està al davant o al darrere, és igual, són els mateixos dirigents que es van presentar per Convergència. En definitiva, el que ara han escenificat arran de la destitució de Laura Borràs com a presidenta del Parlament -qui cada cop que fa una compareixença pública parla com si fes teatre o estigués damunt d’un escenari- és un capítol més en el fonamentat odi que es tenen. És un problema que ja surt des de la base. Les joventuts d’ERC i la que era la JNC tenien una animadversió manifesta i els mateixos dirigents quan s’han fet grans han arrossegat aquest pòsit de desconfiança mútua. Tots dos partits s’han volgut erigir salvadors de la pàtria i això no és possible. I això ja ve de molt lluny. Ni Heribert Barrera ni Joan Hortalà aguantaven a Jordi Pujol i el mateix a la inversa, ni Puigcercós ni Carod Rovira ni Artur Mas tenien cap relació i ja no diguem Junqueras i Puigdemont.
