Amb la guerra d’Ucraïna, el preu del gas ha batut rècords històrics. Tenim un preu del gas disparat que influeix en el preu de totes les energies i que és un dels responsables de l’alta inflació. Espanya i Portugal, tot i tenir el preu disparat, tenen, gràcies a l’excepció ibèrica aconseguida en el si de la reunió de caps de govern de la UE, unes condicions especials que han portat a què l’increment sigui menor que en altres països europeus i que la mitjana de la UE. Ara, la UE ha demanat estalvi energètic per poder afrontar el proper hivern davant de la possible disminució o fins i tot tancament del gas que procedeix de Rússia. Es tracta d’afrontar els efectes de la guerra i del joc de Putin amb l’aixeta del gas de forma solidària entre els estats de la UE. Això es vol fer compartint les reserves de gas tant com sigui possible amb els mitjans actuals (els centres per tractar el gas liquat que ens arriba d’altres fonts, moltes de les quals estan a Espanya) i els que es puguin anar implementant (com la connexió amb França i amb Itàlia des d’Espanya), i també intentant estalviar la màxima energia possible. I és aquí on s’inscriu el decret del govern de Sánchez que ha entrat en vigor aquest dimecres.
Crec que tots els que estem en contra de la guerra de Putin hauríem d’entendre que estalviar energia és una forma d’estar al costat dels ucraïnesos, és una forma de lluitar contra Putin i la seva guerra que continua tot i que la seva presència als mitjans vagi de baixa. Podem discutir quines mesures són més o menys efectives i si xoquen amb drets dels treballadors però crec que hauríem d’estar junts en l’objectiu. Però és clar, si s’accepta aquesta premissa potser s’haurien d’acceptar moltes més coses. La pregunta és: tan estranyes són unes mesures que bàsicament limiten la temperatura d’aires condicionats i calefaccions en llocs públics a uns valors raonables o que demanen tancar les llums quan no són estrictament necessàries, com és el cas dels aparadors dels establiments comercials i altres anuncis a les nits? Es pot discutir si els límits són els adequats, si hi poden haver disfuncions, si les excepcions que ja conté el decret són les que cal, si n’hi ha d’haver alguna més o suprimir-ne alguna, però no el fet mateix de les restriccions. El govern ja ha dit que l’aplicació tindria un cert grau de flexibilitat per permetre resoldre possibles problemes. Si a més resulta que, segons els càlculs del govern, amb això sembla que podem arribar a retallar més d’un 7% de l’energia que consumim, superant el límit pactat amb la UE, quin problema tenen alguns dirigents polítics més enllà que no són del color del govern?
Un altre tema és si ha funcionat bé la coordinació multinivell que requereix un estat autonòmic com l’espanyol, i sembla que no s’ha estat prou curós. Si això és així, tenen raó les CCAA de queixar-se i plantejar que les coses s’haurien d’haver fet millor, però això en cap cas els dona dret a revoltar-se, sobretot perquè les mesures plantejades són de sentit comú davant la necessitat d’estalvi energètic que la situació i els acords de la UE ens demana. En aquest tema, les CCAA governades per governs del PP estan fent el ridícul. Feijóo i alguns presidents autonòmics eren favorables a una postura de facilitar l’aplicació encara que critiquessin el mètode i algunes normes, però Ayuso s’hi ha oposat frontalment i ja està parlant de presentar un recurs al Constitucional. Al final Ayuso els ha marcat el pas i, un cop més, ha deixat Feijóo fora de joc.
Des del meu punt de vista, la presentació del decret s’hauria d’haver aprofitat per fer pedagogia. Els diré només una cosa que em sembla òbvia: s’hauria de recordar que hi ha ajuts perquè les empreses i les cases particulars estalviïn energia a base d’instal·lar mòduls d’energies alternatives. Per exemple, molts ajuntaments i diputacions, com és el cas de la de Girona, tenen línies d’ajuts ajuts perquè les cases, siguin unifamiliars o plurifamiliars, instal·lin panells solars, estalviant energia procedent d’altres fonts, cosa que redunda en un estalvi, no immediat, en la factura de la llum i el gas en un % important. En l’explicació del decret vaig trobar a faltar recordar les propostes en fase d’implementació perquè els ciutadans s’hi sentin també involucrats a títol individual. Estic segur que els que coneixen el tema podrien donar altres línies de crèdit i ajuts de canvi de model i estalvi energètic que els fons europeus Next Generation segur que estant ajudant a finançar.
Anoto, també, que la lluita contra el canvi climàtic està d’enhorabona, ja que el senat dels EUA acaba d’aprovar un paquet de mesures de la proposta de Biden que conté una part molt important dedicada a la lluita contra el canvi climàtic. Això segurament tindrà influència en la popularitat de Biden als EUA però també és una excel·lent notícia a nivell global: recordin que els països rics són responsables del 45% de les emissions de CO2 i, per tant, de l’escalfament global del planeta.
Aquest article, que posa l’accent un cop més en coses de sentit comú, posa fi a un curs que ha estat convuls. A partir d’avui agafaré les meves vacances. M’acomiado dels lectors del Diari de Girona, els deixo amb altres col·laboradors. Tornaré a mitjans de setembre, quan reprendré la meva col·laboració setmanal si el Diari de Girona continua acceptant les meves col·laboracions.
