És això el que diu Oriol Jara en el seu llibre Deu raons per creure en Déu. Professor de la Universitat Ramon Llull, Oriol Jara, que ha treballat durant vint anys a la ràdio i a la televisió, guionista de Polònia i Kracòvia, diu que «el món està trasbalsat perquè ha deixat de creure en Déu». Per això aquest llibre de Jara és un testimoni de la seva fe, «per animar altres cristians a abandonar la por».
Deu raons per creure en Déu és un llibre concís i profund, on Oriol Jara ens ofereix el testimoniatge del seu trobament amb Déu, en una recerca espiritual arrelada en la raó.
Jara ha escrit aquest llibre per compromís, com un exercici altruista, perquè fora d’Espanya la gent que té certa projecció pública parla de la seva fe d’una manera més habitual, però en aquest país no ho fa ningú. Hi ha molts famosos que són creients, catòlics, però no ho diuen. Quan Jara parlava de la seva fe a les xarxes socials, alguns em deien: Que valent! I em semblava terrible que hagués de ser valent per comunicar una cosa tan bona. Jara, que veu «catòlics acovardits», vol que la gent vegi que és bo parlar de Déu, que no hi ha res del què avergonyir-se, i encara més, que creure en Déu és raonable. Per a Jara, la Bíblia encaixa amb la ciència molt millor del que la gent pensa i recorda que el teòleg i astrofísic jesuïta, Manuel Carreira, deia: Déu no ens demana que abandonem la raó per creure en Ell», ja que la raó és un do diví. Com diu Jara, Aristòtil o Plató «conclogueren que era necessària l’existència d’un principi ordenador». De fet, la pròpia teoria del Big Bang la va formular un capellà catòlic, Georges Lemaitre.
Oriol Jara creu que s’ataca la fe perquè Déu és incòmode: ens expliquen que hi ha coses que estan bé i coses que estan malament; que hi ha coses que es poden fer i unes altres que no. I això és un problema en una societat en la que tot està permès, en la que l’únic que està malament es qüestionar que tot està bé.
A més, la nostra societat coixeja quan s’elimina Déu de l’equació. Aleshores la gent continua creient en alguna cosa, però aquesta cosa són ells mateixos, o el diner, o el físic com a valor suprem i per això hi ha una adoració hedonista del propi benestar personal.
Oriol Jara diu que l’altruisme dona menys diner a la indústria, però és fonamental per construir una societat millor, que arribarà per mitjà d’un manament diví que és perfectament coherent amb la Bíblia: tenir cura del miserable, del pobre, de l’immigrant, de l’orfe.
Creure en Déu, conèixer Déu, buscar Déu, és una experiència tan reveladora i bonica, que Jara diu que se sentiria culpable si no la compartís.
Casat i pare de quatre fills, productor del programa de Catalunya Ràdio La Tarda, Jara afirma que la fe en Déu relativitza i desdramatitza moltes coses que creiem importants, com el diner, el treball, la posició social, l’ego, el benestar personal. Per això, la fe ens canvia les perspectives i ens fa viure per als altres.
