L’integrista no descansa. És conscient que un descuit l’aprofitarà l’infidel per escampar opinions contràries a la veritat. Una blasfèmia pensar que diverses veritats poden conviure sota un mateix sostre com una família ben avinguda! Que li preguntin sinó a Joanne Rowling, la creadora de Harry Potter, que en una sèrie de tuits mostrà la seva solidaritat amb Maya Forstater, una investigadora britànica que fou acomiadada de la feina per opinar que les persones no poden canviar de sexe, i criticava el govern per permetre que es pugui triar el sexe que més vingui de gust. Una calca del que serà aviat la llei trans espanyola. Un jutge desestimà la seva demanda per acomiadament improcedent amb l’argument que en una societat democràtica punts de vista semblants no eren dignes de respecte, la qual cosa posa de manifest que una toga no és garantia d’un punt de vista entenimentat. No cal dir que a l’autora li plogueren pedres, sense que alguns dels actors que intervingueren en les pel·lícules de la saga estalviessin mostrar la seva agra contrarietat, uns actors que oblidaven que sense la seva ploma poca gent els coneixeria. Rowling manifestà sense embuts que en cas necessari defensaria les reivindicacions del moviment trans, que tothom pot anar al llit amb qui vulgui i quan vulgui, que no té res a dir si algú es sent home o dona, com si vol transicionar en una o altra direcció. Ara bé, la biologia, que és sàvia, no es deixa enredar fàcilment. No puc estar més d’acord amb Forstater i Rowling. El moviment trans veu de les teories de la filòsofa Judith Butler, que considera el sexe com un estat mental, un constructe imposat per una societat cisheteropatriarcal i capitalista. No és una teoria progressista, tot el contrari, és retrògrada. Recorda –i si només recordés!– a corrents religioses, filosòfiques, esotèriques, etc., que consideren que l’essència de la persona està engarjolada en un cos corrupte, i que no hi ha aspiració més noble en aquesta vida que alliberar-nos de les urpes de la biologia. En un dels seus tuits, Rowling ironitzava sobre el nom que hauríem de donar als homes que menstruen o que queden prenyats. Des de temps immemorials la gent ha cregut que la terra és plana –per cert, fa poc s’ha celebrat un congrés de terraplanistes a Menorca–, però que les nostres autoritats pugin al carro de l’absurd ens hauria de fer pensar si continuem votant els mateixos. A la Judith Butler, fa quatre dies, se li concedí el Premi Internacional Catalunya.
Si les queixes del radicalisme trans pels tuits de la Rowling són molta fressa i poca endreça, el que ha rebut per solidaritzar-se amb Salman Rusdie, víctima del fanatisme gihadista -«no et preocupis, la següent seràs tu» –hi ha més endreça que fressa. Fa pocs dies, aquí a casa nostra, gihadisme i l’independentisme més obtús s’agermanaren en l’acte en record a les víctimes del 17-A. Els separa el grau de virulència que estan disposats a arribar per sortir-se amb la seva, però comparteixen la llavor de l’integrisme, una ofuscació mental que s’explica perquè el seu cervell funciona en bucle i ni un sol pensament, ni un sol desig és capaç d’escapar-se del frenesí de les poques neurones que posen a treballar. Els nostres fanàtics locals, si d’una cosa estan convençuts és que Espanya ens roba, ens mata i infiltra agents del CNI en el VAR dels partits de futbol. La imatge d’un senyor amb barba renyant un amic d’una de les víctimes, amb els ulls com plats i els llavis humits de bilis, posant-li un dit amenaçador davant els ulls i cridant: «no vols saber qui són els assassins!», s’hauria de mostrar a totes les escoles amb el permís del conseller Cambray.
