El Butlletí Oficial de l’Estat publicava el 13 de juliol la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, amb entrada en vigor, segons el que preveu la disposició final desena, al dia següent de la publicació.
Recomano als qui vulguin conèixer amb detall tota la problemàtica que gira al voltant de la discriminació que consultin la pàgina web wikigualdad, impulsada per la Comissió d’Igualtat de l’Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social, el principal animador de la qual és el professor Antonio Álvarez del Cubillo, que té l’objectiu de «servir com a repositori obert i accessible al públic d’informació teòrica bàsica i de referències bibliogràfiques i jurisprudencials relatives al principi d’igualtat i a la prohibició de discriminació per qualsevol causa i, particularment, per les causes previstes de manera expressa en el dret de la Unió Europea (sexe, origen racial o ètnic, conviccions, orientació sexual, edat i discapacitat)».
Ara, vull destacar que, essent important la nova llei per la molt àmplia regulació de la protecció de totes les persones contra qualsevol tipus de discriminació, no és menys cert que la seva història no comença el 2021, el 21 de gener i a més amb la presentació, no d’un projecte de llei pel govern, sinó per la d’una proposició de llei per part d’un grup parlamentari, concretament el socialista, sinó que els seus orígens llunyans es troben deu anys abans, el 2011, quan es va aprovar govern, també socialista per aquell temps, al Consell de Ministres celebrat el 27 de maig, un projecte de llei el títol del qual era idèntic al de la norma aprovada aquest any, i que finalment no va arribar a debatre’s en seu parlamentària en caducar la iniciativa. L’intent de debatre aquest text, aleshores convertit en proposició de llei presentada pel grup parlamentari socialista immediatament després de celebrades les eleccions generals que van donar la victòria al Partit Popular, en concret el 13 de desembre de 2011, no va tenir èxit en ser rebutjada la seva tramitació pel nou Congrés en què hi havia majoria del grup polític guanyador en aquelles eleccions. Un cop operat el canvi de govern el 2018, amb el retorn del Partit Socialista al poder, el seu grup parlamentari al Congrés tornaria a presentar, el 19 de juliol del 2019, una proposició de llei, si bé va ser retirada pocs dies després. I ja haurem d’esperar el 29 de gener del 2021, quan el mateix grup parlamentari tornava a presentar la proposició de llei, que després d’una molt llarga tramitació es convertiria finalment en la Llei 15/2022.
Nova llei, que no serà la darrera en matèria d’igualtat i no discriminació si s’aprova en el proper període de legislatura el Projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i la garantia dels drets LGTBI, aprovat pel Consell de ministres el 27 de juny i remès al Congrés dels Diputats, que mandata a les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, a tenir en compte, en les polítiques d’ocupació, el dret de les persones a no ser discriminades per raó de les causes previstes en aquesta (futura) norma.
Les referències històriques de la Llei 15/2022 les efectuo, no només per deixar constància que estem parlant d’una norma que troba els seus orígens en dates ja llunyanes en el temps, sinó també perquè els continguts de les diferents proposicions de llei, i per tant també de la Llei 15/2022, són sensiblement semblants en força dels seus preceptes, tot i que, i això mereix especial atenció, s’hagin incrementat sensiblement a la nova Llei, i com a conseqüència de l’acceptació de les esmenes presentades per diversos grups parlamentaris, les causes de discriminació expressament prohibides (art. 2), essent per això convenient destacar que algunes tenen especial impacte en les relacions de treball, assenyaladament la prohibició de discriminació per malaltia, si bé és cert que ho són pel que fa al marc normatiu constitucional (art. 14 de la Constitució) i legal (art. 17 de la Llei de l’Estatut dels treballadors), perquè ja estava recollida al projecte de llei del 2011, és a dir abans que s’iniciés el debat amb motiu de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre què s’havia d’entendre per discapacitat i la seva afectació sobre el de malaltia.
A l’exposició de motiu se subratlla que es tracta d’una llei de garanties que no pretén reconèixer tant nous drets com garantir els que ja existeixen, i que per això desenvolupa l’article 14 de la Constitució incorporant l’àmplia jurisprudència constitucional sobre això, emfasitzant que «tal com han acreditat els informes de diversos organismes competents, el gran problema en aquesta matèria a Espanya no és la regulació de la igualtat i no discriminació, sinó la garantia del compliment de les normes que la regulen».
A més, es tracta d’una llei general, davant de les lleis sectorials, «que opera com a legislació general de protecció davant de qualsevol discriminació», i per fi, es tracta d’una norma que inclou tots els motius de discriminació, ampliant els recollits a la normativa estatal d’acord amb la normativa i jurisprudència comunitària.
Ara, toca esperar, i desitjar, que sigui una norma que efectivament es compleixin en tots els termes. I això, cal deixar-lo ben clar, és responsabilitat no únicament dels poders públics.
