Gran part dels ciutadans de l’avui anomenat municipi de Calonge i Sant Antoni ja fa molts anys –aproximadament des del principi de la dècada dels anys cinquanta–, sobretot els del nucli marítim, forçats per la paupèrrima situació econòmica que patien, varen decidir que el seu mitjà de vida seria fonamentalment el turisme i més concretament l’hoteleria. Eren gent emprenedora que de mica en mica varen integrar-se al canvi fins el punt que al voltant dels anys seixanta ja havien inaugurat més d’una trentena d’establiments d’allotjament, entre petits i mitjans, dedicats a l’incipient fenomen econòmic que havia esclatat, que no era altre que el turisme. Ara, ja fa temps, el municipi s’ha transformat. Ja no és aquell minúscul destí turístic que oferia als turistes un parell de càmpings, uns quants hotels de tipus familiar i poca cosa més. Actualment l’oferta turística que ofereix Calonge i Sant Antoni és àmplia, variada i de qualitat, però, al mateix temps, el sector de l’hoteleria ha deixat de tenir el pes específic tal com va ostentar durant molts anys. Ara tant Calonge com Sant Antoni, especialment aquest últim nucli, són fonamentalment punts vacacionals de segones residències àmpliament complementades per una oferta d’instal·lacions de càmpings de gran qualitat, uns quants hotels, pocs, un munt d’apartaments turístics, un ric i variat comerç i tota mena de serveis de cara als visitants.
Segurament és per això que, erròniament segons la meva modesta opinió, l’actual regidor de turisme, el senyor Joan Caner, personatge professionalment totalment aliè al món del turisme, ha dedicat i dedica la major part del substanciós pressupost que administra –aproximadament uns 300.000 euros cada any més subvencions– a organitzar tota mena d’activitats lúdiques, la major part de les quals tenen lloc al cor de la temporada i molt poques a la pre i post temporada, amb la finalitat de fidelitzar els propietaris de segones residencies ignorant que aquesta gent ja es varen auto-fidelitzar en el moment que varen signar l’escriptura de compra del seu habitatge i per aquesta raó pràcticament estan obligats a ser els nostres visitants perennement. Amb això no vull dir, ni insinuar, que aquest col·lectiu no s’hagi de tenir en compte, cuidar i àdhuc mimar. El que dic és que em resulta increïble per absurd, innecessari i equivocat que la major part dels recursos assignats a la regidoria de turisme per fer promoció es dediquin a fer activitats dedicades a entretenir aquest col·lectiu i s’abandoni totalment la idea d’intentar buscar nous clients per càmpings, hotels i apartaments turístics mitjançant campanyes promocionals arreu de Catalunya, l’Estat espanyol i àdhuc a Europa, tal com fan la majoria de pobles veïns. I això perquè el polític responsable de la qüestió considera que ja estem saturats de visitants i insisteix en què el que cal és fidelitzar el turisme familiar de les segones residències. Evidentment una decisió més que discutible que es pot compartir o que es pot rebutjar ja que hi ha raons que, en principi, poden justificar les dues opcions. Personalment no puc compartir l’argument del regidor per diversos motius. Per exemple, no crec que hi hagi un sol cas de producte, marca o destinació turística que renunciï a millorar la seva posició al mercat. Una cosa és que es vulgui reorientar aquesta posició i una altra molt diferent que es desentengui. Un pot voler reorientar la seva manera de portar a terme la promoció turística, per exemple oferint alternatives de sol i platja, cercant més qualitat, promocionant el turisme de la tercera edad els quals poden viatjar tot l’any, així com el turisme cultural, gastronòmic, esportiu i nàutic o evitant els tipus de visitants que creen problemes amb els seus excessos com són els que empastifen la platja i altres indrets del municipi organitzant botellots i aldarulls cada nit estiuenca. Això és una cosa, ara bé, molt diferent és el que, si ens atenem a la seva manera de procedir, pensa el responsable de la promoció turística del municipi: «no faig res per aconseguir més visitants, atès que el nostre municipi està especialitzat en turisme familiar i amb la nostra capacitat d’acolliment amb les segones residències i poca cosa més ja en tenim prou».
El problema de Calonge i Sant Antoni en matèria de promoció turística, i no és un problema menor, és que el regidor responsable de l’àrea, un autèntic indigent intel·lectual en matèria de turisme, per la seva manifesta incompetència, no és, ni de lluny, la persona idònia per portar a terme de manera mitjanament acceptable tal tasca. Segons diuen els enòlegs, el bon vi amb el temps encara millora. No li passa quelcom semblant al senyor Caner el qual malgrat que –amb un curt parèntesi d’uns quants mesos– fa més de deu anys que ocupa el càrrec, no para d’empitjorar. Cada dia es mostra més ineficaç i fa més poca feina i més mal feta, la qual cosa comporta que la regidoria, malgrat els esforços, la voluntat, professionalitat i el sacrifici dels funcionaris adscrits, no compleix amb la missió que li és pròpia amb el consegüent i greu perjudici per tot el sector turístic del municipi. Una vertadera llàstima perquè aquest polític és l’única pota coixa que desentona del grup majoritari en el govern municipal, JxC i SA.
Afortunadament la resta de regidors, amb el batlle al capdavant, funcionen amb la precisió d’un rellotge suís dels de gran qualitat on l’únic que hi sobra és el malbò regidor de turisme. I és que aquest mediocre polític no entén que, salvant les siderals distàncies, empreses com la multinacional suïssa Nestlé, líder mundial en el mercat de productes alimentaris, o Coca Cola que ho és en begudes refrescants, per posar només dos exemples, per molt capdavanteres que han estat i són en els seus respectius sectors mai han renunciat a fer publicitat i intentar liderar la percepció que el públic té del seu producte? Quantes marques d’èxit atesa la seva bona posició al mercat deixen de fer promoció i/o publicitat? És una bona estratègia considerar que no val la pena promocionar el sector del càmping, dels apartaments turístics i dels hotels del municipi, mentre que sí ho fan els pobles veïns i s’ocupen de guanyar una imatge per la seves diferents ofertes de vacances? Està molt clar que no té la més mínima lògica no voler fer promoció o fer-ne únicament de forma testimonial. Fins i tot diria que és incoherent amb tot allò que el principal partit dels que governen a l’ajuntament calongí ens prometia en el seu programa electoral, intentar desestionalitzar la temporada. Perquè de les coses importants i que donen menjar a molta gent, allò responsable no és desentendre’s sinó procurar millorar-les.
