Quiosc

Diari de Girona

Salvador Sostres

La decisió prèvia

Sopem amb un amic que ens explica que es casa i jo li dic que la gran decisió prèvia que ha de prendre és si voldrà ser un marit fidel o necessitarà fer-li el salt a la seva futura esposa. És la decisió fonamental que tot futur marit ha de prendre abans que comenci la festa. El pitjor que li pot passar a un matrimoni és que es facin les coses sense cap criteri. Si et cases és per tenir fills i les famílies són sagrades i cal preservar-les per damunt de qualsevol altra circumstància. Tu has de saber quina mena d’home ets i si les escalfors te les pots resoldre raonablement en solitari o ets femeller en el sentit més expansiu i et calen els cossos. Has de fer un càlcul serè, adult, perquè la improvisació és el més nefast dels escenaris. De res no serveixen els bons propòsits en els projectes vitals que per sempre més han d’acompanyar-te. El que serveix és la intel·ligència, el coneixement i l’estratègia, i saber que la mentida és la base de la societat. La veritat la diem l’Arcadi Espada i jo als nostres articles, i jo no sempre. La resta consisteix a definir un terreny de joc i saber-hi jugar.

A mi m’ha agradat sempre la seducció, el joc, la sensació de poder, però quan ja es veu que sí, em prenen el desinterès i la mandra. La fidelitat, o la infidelitat, no han estat mai el meu problema. En canvi, tinc amics que s’estimen més la rebregada que sopar o anar als parcs d’atraccions, i són molt bones persones, i devots de les seves esposes, però el seu mascle és incompatible amb la monogàmia. Això si ho llegeix alguna esposa ho trobarà indecent i gremial, però fer-se gran vol dir aprendre que no pots lluitar contra els instints i a mi m’ha servit de ben poc, sempre que ho he intentat, negar la realitat.

Per tant, cal que sàpigues quina mena d’home ets i que organitzis la teva vida conjugal tenint-ho clar. Si l’onanisme et basta, pots tenir converses més obertes, tractar tots els temes, emetre judicis de valor sobre casos concrets, establir categories, defensar posicions concretes i treure conclusions. També, si no n’abuses, pots parlar sense pensar quatre vegades el que diràs, i tenir una relació no obsessiva amb el teu iPhone. Si et calen altres cossos, callar ha de ser la teva prudència elemental. La teva higiene. Sobretot has de callar, calcular la segona, tercera i quarta derivada que pot tenir cada paraula i frase que diguis, controlar els teus entusiasmes, acostumar-te, en les converses amb la teva dona, a no donar mai més informació de la que et demana. Abans de tenir la primera aventura, has d’haver pensat un mètode, un lloc o una mena de llocs per a les trobades, i una manera de poder fer les despeses que siguin necessàries sense deixar rastre. El teu iPhone l’has de dur tant al damunt com la teva mà. No t’interessa ser maximalista ni pedant. Mig fetget i per l’ombra. Perfil baix.

Els homes que tot això no ho han decidit abans, que volen fer-se com els que han canviat, o que creuen que podran controlar les situacions com vagin venint i sense haver de pensar-hi tant, són els que més estralls causen a la societat. Són els homes que et diuen que s’han enamorat, que tenen dret a ser feliços, que els fills ho entendran i que si de veritat l’estimen no voldran un pare amargat. Tu no t’has enamorat, ni tens cap dret ni els teus fills han d’entendre absolutament res que no sigui que el pare i la mare s’estimen, s’ajuden, es defensen i són sagrats. Aquests homes, a banda d’uns tanoques, són uns covards. No són prou valents per conèixer-se ni per assumir-se i després els plats trencats de la seva immaduresa ha de pagar-los una esposa humiliada que de seguida s’adona del que no hauria d’haver sabut mai, i uns fills que han de créixer amb el plus d’intempèrie d’una família trencada. Aquests homes són uns desgraciats, i mereixen qualsevol atracament econòmic a què les seves mullers –o exmullers– els sotmetin. El que ens diferencia de les bèsties no és la nostra natura ni la possibilitat de canviar-la, sinó que pensem i que, per tant, podem minimitzar els efectes devastadors d’allò que fem. El que ens diferencia de les bèsties no és la manca de desig, sinó que estimem, i podem donar despatx a qui en nosaltres és inevitable, si és que realment ho és, i a la vegada protegir la mare dels nostres fills, que és la nostra principal aliada en llur educació, protecció i creació de felicitat.

Casar-se vol dir que s’ha acabat l’hora del pati. Ingressem al club dels grans. No hem de dir la veritat, però hem de saber-la. Les teves aventures no fan mal a ningú. El que fa mal és la humiliació d’haver de pensar que el teu marit se n’ha baixat una altra. En el fons, el que fa mal, és que no hagis tingut l’amor d’evitar-li aquest profund dolor. La gran decisió que un home ha de prendre abans de casar-se és saber com protegirà el seu matrimoni i la seva família. Dels perills, de les despeses diàries i extraordinàries, de les malalties, i sobretot i principalment, d’ell mateix.

Compartir l'article

stats