Segons alguns analistes, més de cinc-cents mil vots del PSOE poden haver passat a les files populars al llarg d’aquests darrers mesos. Algunes enquestes així ho reflecteixen. L’efecte Feijóo sembla consolidar-se, per la qual cosa Pedro Sánchez està intentant diluir-lo en el trajecte cap a la propera contesa electoral del mes de maig.
Els socialistes volen mantenir les nou presidències autonòmiques i revalidar la majoria d’alcaldies que avui ocupen. Fins i tot pensen que es podrien ampliar amb ciutats com Barcelona o València. Que ningú no descarti que es pugui veure Salvador Illa com a alcaldable del PSC, atès que la seva victòria seria contundent davant de rivals desgastats com Colau, Maragall o el mateix Trias, si finalment resol els seus dubtes.
Però tot això són elucubracions. Allò cert és que avui el PP lidera àmpliament la intenció de vot dels espanyols. I el PSOE va a remolc, malgrat les previsions del CIS.
Una vegada més el triomf en unes eleccions generals el decidiran els votants de centre. Es calcula que són potencialment uns tres milions d’electors que en aquests moments es decanten majoritàriament pel PP. Però encara hi ha moltes cartes per jugar...
La desaparició de Ciutadans suposà una injecció d’oxigen per als populars. Llevat de Catalunya, la majoria dels seus votants s’han decantat per l’abstenció o el PP. I prova d’això foren les eleccions a la Comunitat de Madrid, Castella-Lleó o Andalusia.
Difícilment Inés Arrimadas aconseguirà reflotar un partit ferit de mort. No només per la revolució interna d’alguns dels seus dirigents, sinó perquè l’electorat els ha abandonat. Els seus errors estratègics foren tan greus que la formació taronja haurà estat ben aviat un intent frustrat d’aglutinar el centre polític i seguirà els passos del CDS, el Partit Reformista, la Unió Liberal o la UPyD de Rosa Díez.
Una vegada més el bipartidisme es menjarà aquest espai. I en aquest sentit PSOE i PP intentaran esgarrapar el màxim de vots procedents de les files liberals.
Si bé a Catalunya CiU dominà des del centre el panorama polític durant més de vint anys, al País Basc ha estat el PNB el pal de paller. A Espanya tots els intents de reactivar aquest espai han estat infructuosos.
Pedro Sánchez al llarg d’aquestes darreres setmanes manifesta en els seus discursos una tendència clara cap al centre-esquerra. Parla per a una majoria social liderada per les classes treballadores. Des d’ara endavant haurà de modular molt bé les seves intervencions, atès que pot sumar adhesions d’Unides Podem, però a la vegada se n’hi poden escapar cap a la franja moderada del PP.
Amb una situació semblant haurà de lidiar Núñez-Feijóo. El seu antecessor i la presidenta de Madrid rivalitzaven contínuament amb els ultres de Vox. Això provocava confusió en una franja important del seu electorat. Ara amb el president gallec, el PP ha corregit aquest posicionament, la qual cosa sempre ha defensat Moreno-Bonilla des d’Andalusia.
Vox i Unides Podem estan ajudant a centrar els missatges dels dos grans partits espanyols. El duel entre Sánchez i Feijóo serà interessant. Les eleccions municipals i autonòmiques seran ben aviat. Ambdós han encetat una llarga campanya electoral i són conscients que amb els vots dels seus fidels no en faran prou per a guanyar. Necessiten ampliar l’espai i el nínxol de tres milions de vots centristes són llaminers. Caldrà veure qui s’emportarà el triomf en aquest duel polític carregat a hores d’ara d’interrogants.
