Entre el «president, posi les urnes», pronunciat per Carme Forcadell la Diada de 2014 i el «o independència o eleccions» de l’actual presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, el darrer 11 de setembre, han passat vuit anys i unes quantes lliçons, per exemple que Espanya és un Estat de Dret on s’ha de respectar la Constitució i no es pot atemptar contra la democràcia com va passar en les sessions del Parlament de Catalunya del 6 i 7 de setembre de 2017. Aquella petició de Forcadell va ser recollida amb deler per un esventat Artur Mas. La de Dolors Feliu, que també proposava declarar la independència de Catalunya la tardor de 2023, no ha alterat a Pere Aragonès que, segons la presidenta de l’ANC, no va moure ni una cella quan li ho va exposar. Aragonès, descendent d’una família d’«ordre» de tota la vida i que ha estudiat a l’escola privada, només pretén viure bé. No vol acabar com els seus predecessors. De fet, l’ANC ha tancat una ronda de contactes amb els partits independentistes (ERC, JxCAT i CUP) sense obtenir cap suport explícit per a la DUI, ni tan sols dels que fa quatre dies anaven de farol amenaçant en sortir del govern si no s’avançava cap a la independència.
I és que ja ni els ultranacionalistes de la CUP es creuen la cantarella del mandat de l’1 d’octubre i altres ocurrències. Anna Gabriel, aquella noia antisistema que ha descobert que es viu millor a Suïssa que a Veneçuela o Cuba, ha dit aquesta setmana: «Es va votar l’1 d’octubre? Sí. Vam guanyar? Vam guanyar en relació amb els vots pel sí respecte als que tenien el no, en relació amb guanyar la independència, no vam guanyar». Patapam!
Fins i tot una de les principals impulsores del desastre, Marta Rovira (ERC), que també viu fantàsticament bé en el país helvètic, es va desmarcar fa pocs dies de les fantasies del procés: «Si va d’independència o eleccions que ens expliquin com (…) Com es fa la independència avui? Volem saber com. Com la declaren, com la mantenen, com la consoliden, com la garanteixen, com inclouen tot el país. Que expliquin com i ens hi posarem». És clar que hauria sigut millor per a tots, sobretot pels que van acabar a la presó, que aquestes preguntes se les hagués fet l’any 2017 abans de posar-se a plorar davant de Carles Puigdemont. «Independitzar-se sobre la base d’un referèndum? Això no ho crec jo ni ningú que tingui tres dits de front. Una independència només s’aconsegueix amb una guerra d’independència», els va advertir l’historiador Josep Fontana, i no el van escoltar.
Però, com que són incapaços d’explicar la veritat i reconèixer que la independència de Catalunya ni hi és, ni se l’espera, aquest tocar de peus a terra que han experimentat alguns, encara que no sigui per convicció, no evita que de tant en tant hagin d’organitzar alguna sessió conjunta d’autoajuda com la de dilluns passat a la plaça del Vi de Girona, convertida els últims anys en una finca privada de l’independentisme. Més de dues hores mirant-se al melic tots plegats amb discursos dels principals líders del procés: Marta Rovira, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn, Toni Comín, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Meritxell Borràs, Anna Gabriel, Lluís Puig, més el bufó Valtonic i el gran gurú Carles Puigdemont. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va actuar d’amfitriona obrint-los el saló de sessions de l’Ajuntament, com si fos el menjador de casa seva. «Tenir autoestima», «junts i units, som invencibles», «continuar la lluita», «resistència», «mobilització i unitat», i tot un seguit de paraules que deuen ser útils per l’autoajuda, però buides de contingut. Acabat l’acte, el «poble» se’n va anar a casa seva amb la moral alta, que és del que es tractava, i els il·lustres ponents, i entabanadors, continuen xuclant d’una mamella que raja molt. Mentrestant, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, se’n va d’excursió a Nova York i no el rep ni el Tato.
