Durant la Setmana de la Mobilitat a Girona es van tallar al trànsit de vehicles, tres matins, cinc carrers al costat de cinc centres educatius. Ningú es va morir. Com a molt, algú va haver de fer tres voltes més en cotxe del que hauria volgut, el primer dia. Després ja va saber buscar una alternativa. Des de la pandèmia, hi ha diversos vials importants de la ciutat on s’han eliminat places d’aparcament, amb elements temporals que s’haurien de millorar, però que permeten als vianants gaudir de més vorera. Per exemple a l’avinguda Sant Narcís, a la plaça Poeta Marquina, a Juli Garreta o al carrer Tuyet i Santamaria de Montilivi. Ningú es va morir. Com a molt, algú va haver de fer alguna volta més en cotxe del que hauria volgut quan es va implantar. Després ja va saber buscar una alternativa.
Les mesures poden criticar-se, com tot. Però si som els primers que volem una ciutat endreçada, hem d’anar retirant espais per a cotxes. A tot arreu. No s’hi val dir que al meu carrer no, que jo hi aparco. O davant del meu bar, no. O de la meva botiga. No et moriràs. La gran llàstima és que tot això tindria molta més força si hi hagués un bon transport públic dels pobles a la ciutat i dins de la mateixa ciutat. Que a la cursa que organitza Mou-te en Bici anés més de pressa un vianant que un autobús, entre l’hospital Santa Caterina de Salt i el Trueta de Girona, fa plorar.
