Dels 7,8 mil milions de la humanitat, més de 6,2 diuen pertànyer a una tradició espiritual o religiosa: cristianisme (31%), islamisme (24%), hinduisme (15%) i budisme (7%). Si ho portem a nivell de Catalunya hi ha cap a 8.000 centres de culte, que pertanyem a 13 confessions, que s’incrementen cada any amb la immigració. Actualment el 44,1% de la població s’identifica amb alguna confessió religiosa, quan fa 50 anys els sociòlegs havien pronosticat la desaparició de la religió. La globalització i les noves tecnologies de la comunicació han facilitat relligar-les i han accentuat el seu debat intern.
«Els jerarques religiosos es troben sovint fora de joc. Per sota, els creients en una determinada fe semblen tenir vida pròpia sense sotmetre’s a les seves directrius o fent-ho cada vegada menys. Per damunt, hi tenen el Consell per a un Parlament Mundial de les Religions, amb seu a Chicago, que cada cinc o sis anys celebra una trobada interreligiosa i que va fent passes per arribar a un consens entorn a un reguitzell de compromisos i tasques a partir d’uns mínims ètics comuns per caminar vers la interculturalitat, el feminisme, l’alterglobalització, el diàleg interreligiós, el pensament crític, la descolonització, l’ètica alliberadora, l’ecologisme…». Ho escriu Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 1947) en la introducció de la seva obra magna, en tres volums, Enigmes de la Bíblia i Cultura Contemporània, on comenta tots i cadascun dels 73 llibres de la Bíblia. Periodista i escriptor, col·laborador del Diari de Girona, amb més de 70 llibres publicats, especialment assaigs bíblics, és el català que més ha indagat sobre les dimensions polièdriques de la vida de Jesús. És Llicenciat en Teologia i Filosofia a Roma; doctor en filologia catalana per la UB i membre de l’entitat de fidels de base Cristianisme al Segle XXI. Ha escrit la biografia de Lluís M. Xirinacs, del que va ser amic i confident.
Busquets i Grabulosa ha trigat una dotzena d’anys en indagar sobre l’origen del fet religiós de les cultures antigues i politeistes, i en l’origen i l’esdevenir del judaisme, del cristianisme i de l’islam i ho ha fet a través de tres pilars de l’obra publicada per Balasch Editor en tres volums i magníficament il·lustrats per l’artista Sergi Barnils (Bata, Guinea Equatorial, 1954) amb unes pintures que recorden les tendències de l’art contemporani africà.
Al primer volum Grans religions, la Torà i llibres històrics, l’autor, a més de tots els llibres històrics de la Bíblia –del Gènesi als Macabeus–, ens presenta les religions antigues– les politeistes orientals (hinduisme i budisme), les del món antic (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma) i les tradicions xineses (confucianisme i taoisme). En el segon volum, Nebiïm i Ketubim: profetes i sapiencials, els grans desconeguts, s’hi parla de les diferents onades profètiques i dels grans llibres de la saviesa jueva, amb especial atenció Job, El Càntic dels càntics, el Qòhelet i el Siràcida. En el tercer volum, El nou Testament i l’Islam: Jesús, Pau i Muhàmmad, es personifiquen els tres noms que donen el gir copernicà del fet religiós i s’examina la vida de Jesús. «L’obra no pretén ser catequètica ni religiosa sinó analítica», diu l’escriptor.
Els tres volums van acompanyats de més de 250 mapes, taules i gràfics i d’una bibliografia i iconografia extraordinàries on se’ns regala un llistat de productes culturals (literatura, pintura, música, cinema…) que permeten al lector aprofundir en les veritats, els enigmes i els malentesos que s’exposen. «Hi ha qui encara es pensa que la resurrecció de Jesús no va ser amb un focus de llum, túnica blanca i música de Handel» (El Punt-Avui, 27/8/2022). L’autor esmenta al Papa Francesc –em consta que valora l’encíclica ecologista «Laudato Si» com una rectificació de la visió antropocèntrica del món de la cultura judeocristiana– al referir-se a Maria Magdalena, no com a pecadora penedida sinó com a «veritable apòstol bandejada pels companys mascles» (El Temps, 23/8/2022). El pontífex l’ha reivindicada anomenant-la «apòstol dels apòstols» com ja havia fet Hipòlit de Roma.
Busquets i Grabulosa ha realitzat aquesta obra, que passarà a la història de la literatura bíblica, amb una gran capacitat de síntesi pedagògica i de coneixements transversals conreats durant tota una vida. Parlem de les arrels religioses de la cultura-occidental i oriental en un context social i polític com l’actual escandalosament ignorant d’una de les dimensions més importants de la cultura mundial i que condiciona des de l’espiritualitat fins a la geopolítica. «Vet aquí un projecte ambiciós: explicar tots els continguts de la Bíblia –per més enigmàtics que semblin–, en una societat cada vegada més laica i pluralista», considera el seu propi artífex quan ens exposa el pla de l’obra. Aquests tres volums i les recerques que els acompanyen haurien de ser rebudes amb gran reconeixement per les nostres institucions culturals i per la jerarquia eclesiàstica que el segueix considerant un outsider tot i l’èxit de llibres com Última notícia de Jesús el Natzarè (2006) amb quatre edicions i versió castellana.
Busquets i Grabulosa, lliure de tot lligam –és seglar i no ensenya en cap càtedra sotmesa a l’autoritat de cap església– ens ofereix les arrels culturals de la nostra civilització occidental en un moment que a Catalunya patim un «terrible analfabetisme religiós» i «on ha fallat la transmissió de la religió com a fet cultural» (El Punt-Avui, 27/8/2022).
Estem davant d’un assaig escrit amb l’esperit del Renaixement que aglutina tota la capacitat creativa del seu prolífic autor i que denuncia, sempre amb respecte i amb arguments, el falsos mites de la Bíblia i les mentides que han originat.
