Animals de companyia

Fa ben poc, en aquest mateix diari, sortia un cas, que m’hi va fer pensar, d’aquí ve el present escrit. De sempre, però avui tal vegada més, som bastants les i els que tenim un animal de companyia, molt especialment cadells de gos, uns animals fidels i intel·ligents. Als que ja tenim una edat, quan els fills ja han marxat de casa, a molts, ens agrada i fins i tot, a alguns, si és una persona que viu sola, els hi recomanen. Parlant amb gent, de la nostra edat, comentem que, sobretot, durant el temps de confinament, ens varen fer bona companyia, i fins tot ens permetia treu-re’ls a passejar unes estones.

Ara bé! No són solament els gossos, hi ha altres tipus d’animals, alguns, fins i tot, ben peculiars. El gat, s’ha perdut una mica, tot i encara n’hi ha; altres tenen una peixera, ocells –cantaires o no– hàmsters, tortugues, i fins i tot, al barri de la Devesa, a vegades, hem vist una noia passejant un senglar, i segur en trobaríem d’altres menes, per exemple el que m’ha a portat a fer l’escrit: una senyora d’edat, que, segons sembla, té una casa amb un jardinet, a una urbanització i té, com a animals de companyia dues o tres gallines i un aneguet, que les hi volen fer treure. No pretenem fer de arbitres, només faltaria, però si les té netes i ben cuidades, voleu dir que és tan greu, per privar-la d’una il·lusió. És el nostre humil parer.