Els membres del grup musical format per Manolo García i Quimi Portet varen elegir el nom d’El Ultimo de la fila en la seva presentació artística perquè els va agradar aquesta part de l’estrofa d’una cançó però segurament perquè un i altre havien format part d’altres conjunts, el darrer dels quals abans de fer el pas que els hi donaria l’èxit, era Los Burros. Ves per on, però, la vida va fer un tomb i els últims varen ser els primers al cap de poc temps en el rànquing de les vendes discogràfiques.
M’ha fet pensar en aquest grup, que després d’un gran èxit, varen decidir encarrilar les seves carreres en solitari, la sensació que senten els restauradors de casa nostra, almenys pel que fa a la seva relació amb el govern de la Generalitat, i la recent mesura que s’ha anunciat segons la qual es prohibirà fumar a les terrasses de bars i restaurants. Ho consideren un afrontament en tota regla i auguren greus problemes de futur i un rosari de tancaments de portes per part dels establiments més petits que de cap manera podran aguantar gaire temps amb els increments de costos, ja siguin del lloguer o de la llum, i menys si han de restar els ingressos, pocs o molts, que els poden generar els clients que cerquen, justament, aire lliure per fer una cigarreta.
Veurem com encarrila el tema el nou conseller de Sanitat, Manel Balcells, pel que fa a aquesta mesura que té el lloable objectiu de reduir el nombre de fumadors i, de retruc, millorar la salut de tots els habitants. Aquesta mateixa setmana els sanitaris gironins li demanaven canvis «immediats» però suposo que en això de baixar el fums hi estan tots d’acord. Han passat anys però recordo que el gremi de restauració també va posar el crit al cel per la prohibició de fumar dins els establiments fins el punt que alguns dels representants del sector varen assegurar que aital mesura els portaria a la ruïna més absoluta. Ara, el president de l’Associació d’Hosteleria de Girona Josep Carreras, reconeix que aquella decisió a l’interior «va ser bona» però no entén la d’ara i ho argumenta amb l’evidència que el govern no els ha tingut en compte per a res, ni se’ls ha consultat, i menys s’ha intentat dialogar per cercar una decisió consensuada. Suposo que, si s’accepta la bondat d’aquella, cal esperar que la generalització d’aquesta, i el pòsit del temps, també ho serà. I probablement sigui així, però això no obsta que, més enllà de la certesa que restringir el consum del tabac és positiu perquè redunda en la salut de tots, els afectats se sentissin un cop més els últims de la fila en les prioritats d’aquell govern que s’estava esllanguint.
Veurem com ho encara el nou conseller Balcells però no crec que els restauradors puguin evitar aquesta recent prohibició a les terrasses perquè saben que els fums d’Europa bufen cap aquesta banda i perquè ja hi ha ciutats del nord enllà on tots els espais públics, carrers i places inclosos estan lliures de fum. Això també arribarà aquí, i serà protestat pels empresaris indignats. Però també és veritat que bars i restaurants han estat els establiments que han patit més directament els embats d’aquesta pandèmia que els ha tingut tancats i/o sota mínims dos anys llargs sense que les administracions hagin estat al seu costat. I ara, en lloc d’intentar compensar-los, se’ls castiga amb un pic i repicó. La part positiva és que malgrat les previsions catastrofistes del president de la Federació gironina, Antoni Escudero, fetes en el transcurs d’una recent trobada d’empreses del sector turístic (on no va assistir-hi cap representant d’aquell Govern que els treia els fums però que tenia el temps comptat), no sembla pas que aquesta mena de negocis vagi a la baixa. A la ciutat de Girona, per no anar gaire lluny, bona part dels nous negocis post pandèmia que s’han obert en el darrer any son del ram del menjar i el beure i hom diria que no els hi va pas malament. Potser sí que n’hi haurà que hauran de baixar persiana, però és evident que d’altres l’aixecaran.
