Han passat vint-i-un anys des que l’Ajuntament de Girona, liderat aleshores per Joaquim Nadal, comprés l’antic cinema Modern, i seguim sense saber ben bé què fer-ne. S’acosten eleccions i sempre és bo mirar de vendre una mica de fum. I del Modern en surt molt, encara.
De moment tot són paraules, perquè de fets concrets, se n’han vist pocs. Sabem que el Modern ha de convertir-se en un centre de referència, en un pol d’atracció pel món audiovisual i digital, un viver d’empreses que eviti la fuga de talent, i està molt bé que ho pugui ser, però no ens expliquen ni quan, ni com. Tampoc se’n sap res de quan es reformarà l’antiga sala A, que és una ruïna sense sostre (una part es va ensorrar el 2007) que, això sí, per l’Exposició de Flors llueix de meravella. A l’estiu, amb quatre llums, uns altaveus, i una barra de bar, hi podríem fer diners.
Això sí, per sort el Modern continua sent la casa del cinema Truffaut, a l’espera que s’obri la segona sala, que s’espera des de fa un any i que tampoc té data clara d’estrena. És l’única cosa que, en aquests vint-i-un anys, ha funcionat, i el que la majoria de ciutadans identifica amb l’edifici. Perquè, de moment, la resta del projecte es resumeix en moltes paraules i poques realitats.
