Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Serrano

El cas Lluís Puig

Lluís Puig va exercir de conseller de Cultura entre el 5 de juliol i el 27 d’octubre de 2017 i va ser dels represaliats que es va exiliar a Bèlgica. Molt s’ha parlat del tema, però només des de dues visions, la de qui el vol empresonar tant si com no i la de qui defensa la seva legitimitat. Hi ha una tercera aproximació al conflicte. Lluís Puig tenia el vot delegat. El Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta delegació de vot al juliol de 2022 pel que Laura Borràs en aquell moment presidenta del Parlament de Catalunya no va voler acatar. En canvi sí va acatar la justícia espanyola en el cas de Pau Juvillà de la CUP. De fet no s’entén si no és per un problema de classe. Puig és diputat per Junts. En fi, no ens despistem.

Puig va ser escollit diputat el 12 de març del 2021, a l’estar exiliat a Brussel·les tenia el vot delegat, el TC el va tombar òbviament per raons polítiques com ja ens té acostumat. Al TC només hi arriben des de fa molts anys gent amb poques conviccions democràtiques i tarannà ultra dretà. Quins temps aquells quan el president del TC era Francisco Tomás y Valiente.

Bé, voler que Puig mantingui la seva acta de diputat pot portar a que hi hagi cinc persones del seu propi espai independentista que es juguin passar per la presó entre 4 i 6 anys. Serien aquests: Laura Borràs (Junts) Aurora Madaula (Junts), Rubén Wagensberg (ERC), Alba Vergés (ERC) i Carles Riera (CUP).

Em sembla del tot desproporcionat el que es juga en aquest conflicte. Puig podria ser substituït per una altra persona de Junts i els equilibris numèrics al Parlament no canviarien. De no fer-ho, que és en la situació en la estem ara, poden caure 20 anys de presó mentre Puig resta a l’exili.

Crec que allò lògic seria dimitir, deixar pas a un altre diputat i intentar que les cinc persones no vagin a la presó. Fer mal a persones del propi espai no em sembla una actitud política intel·ligent. Òbviament es podria muntar una caixa de resistència per solucionar els problemes logístics de Lluís Puig.

Les lluites polítiques són complexes, moltes vegades contradictòries però més enllà de la crítica al lawfare de l’Estat espanyol, que comparteixo, cal tenir el cap clar i establir propostes que no afectin negativament la pròpia gent. En aquest cas és una estratègia que ataca a la gent més propera que no pas la contrària i que no soluciona res.

Entre la legitimitat d’un diputat i 20 anys de presó a persones properes, crec que està clar què ha de prevaler. Lluís Puig hauria d’atendre aquestes raons i dimitir de diputat. Ajudaria molt a cinc persones que s’estan sacrificant massa durament per una qüestió simbòlica però sense significació política si es té mirada llarga.

Compartir l'article

stats