Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Callol

El cercle de la corrupció

POL V. V.

En una de les proves del Cas Treball, de finançament irregular d'Unió Democràtica, s'escolta com un alt càrrec del partit posa el crit al cel quan un empresari li ensenya uns documents on té anotades totes les quantitats de diners que anaven de la subvenció que ell rebia de l'administració a l'organització política que controlava el departament que decidia els ajuts. «Ja pots destruir tot això immediatament», s'escolta en una antiga cinta de casset. L'empresari, que igual que l'alt càrrec va ser condemnat molts anys després, no només anotava tots els pagaments, sinó que enregistrava la conversa d'amagat i mai va cremar cap paper. Els va guardar perquè pensava que era la garantia de la seva supervivència. Si saben que tinc els documents que proven el delicte, no s'atreviran a prescindir de la meva col·laboració, devia pensar.

Aquesta setmana s'ha fet públic l'escrit de la fiscalia anticorrupció del cas 3%; una extensa investigació sobre el finançament de Convergència Democràtica i que posa negre sobre blanc -malgrat que la majoria de fets relatats ja s'havien anat coneixent- l'entramat descarat del partit de Jordi Pujol per a finançar-se a través de l'adjudicació de concursos públics a empreses que posteriorment ingressaven part dels diners rebuts a fundacions que controlava la mateixa CDC. Les penes sol·licitades són extraordinàriament altes, com sol passar en aquest moment processal, i és possible que es redueixin a mesura que avanci el procés, però l'escrit de la fiscalia és interessant perquè posa al descobert quin era el circuit dels diners, quines estratègies utilitzaven els implicats per burlar els mecanismes de control i posa noms als protagonistes d'aquella fosca història.

Com sempre passa en aquests casos, alguns dels implicats decideixen parlar. D'això en diuen col·laborar amb la justícia i així s'asseguren que aportant proves i el seu testimoni -quasi tan valuós com la documentació- almenys aconsegueixen evitar la presó. La fiscalia deixa clar qui ha decidit «col·laborar» i les penes sol·licitades per a aquests investigats no arriben als dos anys, fet que els pot estalviar la reclusió. Aquests són els dos grans problemes dels corruptes: el rastre documental i aquells que decideixen explicar part de la veritat a canvi de beneficis en la pena. Això i que, quan entren en les pràctiques il·legals, es pensen que mai els enxamparan perquè ho controlen tot. Creuen que tenen el poder absolut, cosa que mai és així.

Germà Gordó, un dels investigats que ha decidit no col·laborar, s'enfronta a una petició de pena per part del fiscal de 18 anys i 10 mesos de presó. La seva reacció a l'escrit d'acusació ha estat penjar un tuit amb una imatge totalment blava i les paraules «cel serè». Potser l'exgerent de Convergència, exsecretari del govern i exconseller de Justícia continua pensant que no l'atraparan mai, malgrat que hi ha un munt de proves i testimonis contra la seva defensa. A hores d'ara, quan ja no li queda ni una ombra del poder que va tenir, li hauria beneficiat més explicar la veritat i arribar a un acord.

Ha optat per no fer-ho. Igual que en el seu moment els responsables d'aquesta història no van mantenir totes les mesures de precaució i van col·locar els llops a vigilar el galliner. Alguns dels responsables de les finances de CDC, ai las, eren també responsables de les fundacions on anaven els diners. El partit pretenia fer creure que no tenien cap lligam orgànic, malgrat que a la segona línia de comandament dels dos organismes hi havia les mateixes persones. Aquesta dada serà fonamental en el judici i serà utilitzada per la fiscalia en la seva acusació.

I finalment els petits papers, que molt sovint acaben essent el primer esglaó d'una gran investigació. Fa molts anys vaig poder veure -que no tocar ni obtenir- un petit document on hi havia anotat a mà el nom d'un ajuntament governat per CiU, el d'una empresa de serveis, la quantitat d'un contracte i la xifra 3%. Aquest paper va acabar al calaix d'un partit polític de l'oposició i poc temps després es va produir la famosa frase de Pasqual Maragall al Parlament dirigint-se a Artur Mas: «Vostès tenen un problema, i es diu 3%». Aquelles paraules van iniciar el cercle que ara s'està començant a tancar amb l'escrit de la fiscalia.

Compartir l'article

stats