Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Benjamí Anglès Juanpere

Benjamí Anglès Juanpere

Professor de Dret Financer i Tributari de la UOC @BenjaUOC

El govern de Girona «passa paraula» en matèria d’impostos locals

La regidora d’Hisenda M. Àngels Plana ha anunciat la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona de congelar els impostos i taxes per a l’any 2023. Podria semblar una bona notícia per a les butxaques dels gironins i gironines, especialment en un context d’inflació disparada. Ara bé, decidir no fer res en matèria tributària també es pot interpretar com la falta de voluntat per adoptar mesures noves o la incapacitat per arribar a acords en un àmbit en el qual les corporacions locals gaudeixen d’autonomia per regular els tributs propis.

Cal recordar que els ajuntaments tenen la potestat de decidir i definir la contribució dels seus ciutadans a la despesa municipal a través dels impostos i taxes locals, no només perquè estableixen els tipus impositius que determinen les quotes a pagar, dins d’una forquilla de mínims i màxims, sinó perquè també poden acordar l’aplicació potestativa (voluntària) d’una llarga llista de bonificacions per tal de reduir la càrrega fiscal dels contribuents en determinades situacions. En aquest sentit, la Llei d’Hisendes Locals permet als ajuntaments, si volen, minorar les quotes de l’IBI i de l’IAE, entre d’altres, quan es tinguin rendiments negatius, per fomentar l’ocupació o per l’ús d’energies renovables.

Per exemple, l’ordenança municipal de Girona que regula l’IAE, i que es proposa congelar, preveu una única bonificació potestativa del 5% de la quota a pagar per aquelles empreses que incrementin la seva plantilla de treballadors fixos en un 25%. Tanmateix, la Llei d’Hisendes Locals permet que aquesta bonificació pugui arribar fins al 50% de la quota. Però, a més, la Llei també permet als ajuntaments establir, si volen, una bonificació del 50% per a les noves activitats durant els primers 5 anys; així com una bonificació del 50% per les activitats que utilitzin energies renovables o instal·lin punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a les seves instal·lacions. I també una bonificació de fins al 95% per les activitats que siguin declarades pel Ple municipal com d’especial interès o utilitat municipal per circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment de l’ocupació. Fins i tot es preveu una bonificació del 50% de l’impost per les activitats que tinguin rendiments econòmics negatius.

El mateix passa amb l’IBI, actualment a Girona amb un tipus impositiu del 1,18% per als immobles on s’exerceix alguna activitat (dels més alts de l’Estat). Mentre que la vigent ordenança fiscal que es vol congelar només estableix les bonificacions potestatives del 50% de la quota per la instal·lació de plaques fotovoltaiques als immobles, i del 60% per als titulars de famílies nombroses; resulta que la Llei també permet als ajuntaments establir, si volen, bonificacions per als immobles on es realitzin activitats agrícoles, ramaderes i forestals (90%); activitats de recerca i ensenyament universitari (95%); activitats que siguin declarades pel Ple municipal com d’especial interès o utilitat municipal per circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment de l’ocupació (95%), i també per aquells en els quals s’instal·lin punts de recàrrega per a vehicles elèctrics (50%).

No sembla, doncs, que la decisió del govern de Madrenas de deixar aquests impostos iguals, que és el què significa congelar, sigui la millor opció per als soferts contribuents a la vista de les dificultats que passa i passarà bona part del teixit productiu i de serveis de la nostra ciutat. Ni tampoc per incentivar la instal·lació de noves activitats, ni promoure la tan necessària transició ecològica. A l’hivern cada cop li costa més arribar, però l’anunciada congelació dels tributs municipals sense cap mesura fiscal de suport serà insuficient per ajudar l’economia de la ciutat, sobretot davant dels avisos que el proper any encara serà més difícil que l’actual. «Passar paraula» en matèria d’impostos locals no sembla ser la millor decisió, i fa que l’administració municipal de Girona enlloc de ser la més propera als problemes de la ciutadania es percebi com que no està al seu costat quan més ho necessiten.

Compartir l'article

stats