Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Matías Crowder

L’entorn Borràs (II part)

Digues-me amb qui vas, i et diré qui ets, aquest era el refrany que més sonava en la meva adolescència. Això indica que es pot conèixer una persona per l’entorn que l’envolta, cosa que sempre vaig posar en dubte.

El consell que s’infereix d’aquest refrany pot ser ambigu, i jo crec que això mateix és el que passa en el cas Laura Borràs, expresidenta del Parlament de Catalunya i actual líder de Junts per Catalunya, envoltada d’una causa judicial en la qual s’asseurà a la banqueta dels acusats pels presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental.

Atents a la paradoxa: si una persona bona està en companyia d’una persona dolenta, el judici que es fa de cadascuna d’aquestes persones dependrà de qui es jutgi primer. Per això no és que un, pel promptuari dels seus cercles pròxims directes, pugui pressuposar que Borràs estigui ficada en assumptes tèrbols. El refrany no és inexpugnable i té els seus errors. Això sí, crida l’atenció com s’ha tornat d’increïble el cercle de l’expresidenta.

L’últim a entrar en aquesta òrbita ha ocupat els titulars d’aquesta setmana. Es fa dir Luis Enrique Hellín i té una empresa de peritatge criminal informàtic. Fa 42 anys, quan va torturar i va assassinar la jove estudiant Yolanda González, es deia Emilio Hellín Moro. Per aquells fets va ser condemnat a 43 anys de presó, tot i que camina lliure pel carrer des del 1996. Laura Borràs va contractar els seus serveis per a la seva futura defensa.

El recompte és important. La seva mà dreta, Francesc de Dalmases, va acabar sent tot el contrari d’un amant d’aquella llibertat d’expressió que l’independentisme feia servir com a escut després de l’escàndol de TV3. L’informàtic Isaías Herrero, amic de Laura Borràs, que portava la web de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), segons va dictaminar la justícia adquiria bitllets falsos i els colava en petits comerços i, com que no li arribava, tenia a casa una plantació de marihuana.

El catedràtic Jordi Llovet, cap de Borràs a la Universitat de Barcelona, explicava temps enrere episodis en els quals familiars i amics farien d’«ultres» a les oposicions de la institució intentant boicotejar els esdeveniments. L’entorn Borràs s’amplia. Em calen segones parts.

Tot això sense esperar que, en els temps que corren, una política eixida de les universitats catalanes, especialitzada en teoria de la literatura, sigui una versada humanista. Ni tan sols una filantropa abnegada.

Compartir l'article

stats