No soc gaire partidari d’allò que en diuen una marató de series televisives. Quan a Netflix, a Movistar, Amazon o HBO «pengen» una sèrie sencera els addictes la cruspeixen en una única vetllada. Personalment, quan una sèrie m’agrada intento fer una degustació lenta . La forma de programar de les plataformes no ho fa fàcil perquè la temptació de veure el següent capítol és total. He continuat la meva rutina del poc a poc amb la nova temporada de The Crown, la gran sèrie de Netflix que abraça tot el regnat d’Isabel II. La recent defunció de la longeva monarca ens permet saber com acabarà tot plegat: és un acudit dolent.
La magnífica actuació de l’actriu australiana Elisabeth Debicki com a Lady Di és de moment el millor que he vist a la nova temporada. Sembla que tinguis davant a la princesa Diana en seus anys esplendorosos en el que la seva fama i glamour internacional arraconava, en una mena de venjança per les males coses que li havien fet passar, a la resta de la família reial britànica, inclosa la monarca. Lady Di ha estat i és una icona popular i els pòsters amb les seves fotos estan penjades a moltes habitacions com a altres dècades passava amb el Che Guevara i la seva famosa boina a les cases de la joventut progre. Dit això de la trajectòria vital de Diana n’hi ha per llogar-hi cadires. Mai li va faltar un punt d’d’insensatesa.
Al darrer estiu varen aparèixer molts reportatges, documentals, pel·lícules.licules o llibres sobre Diana Spencer, que es va convertir en princesa de Gal·les.les pel seu matrimoni amb Carles, hereu de la corona britànica. I és que el darrer dia de l’agost d’enguany es varen commemorar els vint i cinc anys de la seva mort en un tràgic accident de cotxe a París, quan a 170 quilòmetres per hora el cap de seguretat de l’Hotel Ritz de París, fugint dels fotògrafs i paparazzis va esclafar el Mercedes que conduïa contra una columna del perifèric interior que voreja el Sena a l’alçada del Pont de l’Alma. El conductor, la princesa Diana i el seu xicot del moment Dodi varen morir. Dodi era el fill de Mohamed-Al-Fayed, propietari de l’Hotel Ritz de Paris i dels magatzems Harrods de Londres, tot un símbol britànic.
Tinc una certa relació amb un productor de cinema anglès que va tenir de soci en alguna pel·lícula al darrer amant de Lady Di. No deia gaire res bo del tal Dodi, en pau descansi. Gandul, rodejat sempre de drogues que repartia amb generositat entre els amics que formaven part del seu entorn i jovenetes. Irònicament aquest productor afegia que aquesta descripció per alguns no el deixarà malament, sinó molt bé. En fi que Diana va morir als seus braços i ella en els d’ell i espero que feliços en els seus darrers dies. Una setmana abans algunes televisions europees incloent TV3, de forma dramàticament premonitòria, havien emès un documental monogràficament dedicat a l’ escandalosa persecució de desenes de paparazzis per tot el món que patia Lady Di.
A una llibreria de Perpinyà vaig comprar en una ocasió la biografia de Jacques Chirac escrita per l’ex-director de Le Figaró Franz-Oliver Muet i aquest explica que la nit que va morir Diana no varen poder trobar al president de la República Francesa per informar-lo perque aquest estava passant la nit amb l’actriu Claudia Cardinale. Un torero, vaja. Des d’aquella data el monument que reprodueix la torxa de l’estàtua de la llibertat novaiorquesa que hi ha sobre el túnel del Pont de l’Alma ha estat sempre plena de flors dels seus fans. En una època, quan jo anava a París per feina dormia al proper hotel Melià Royal Alma i abans d’anar a dormir era tradició acostar-s’hi.
Recordo la seva fugaç visita al Festival de Peralada amb la reina Sofia, la germana i cunyada d’aquesta Irene i Anna Maria, mentre els marits: Joan Carles, Carles d’Anglaterra i Constantí de Grècia eren sopant al Flannagan’s de Mallorca i per tant exercint de “Rodriguez”. Era un concert emblemàtic, un cop recuperat Josep Carreras de la seva malaltia. Com que jo era llavors director del Diari de Girona em convidaren a una recepció oferta per Carmen Mateu, propietària del castell i el seu marit Artur Suqué. Vaig tenir a Diana uns segons al davant i em va semblar molt tímida. Res a veure amb la Lady Di superstar dels anys següents. Això sí, em vaig prendre una copa amb el director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán de vacances a la Costa Brava. Qui ho hauria de dir!
