Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Pèrdua de poder adquisitiu, el millor dels problemes?

Moderació de la inflació del mes d’octubre, derivat principalment per la contracció dels preus dels productes energètics, condicionats tant per la volatilitat del preu de la energia, com per l’impacte de les mesures de contenció del preu de l’administració. Per contra, l’evolució dels preus dels aliments, tant elaborats com no elaborats, registren un increment considerable, accelerant per sobre del 13% en termes interanuals, si bé s’espera una certa moderació en el que queda d’any.

D’altra banda, si analitzem l’evolució dels preus més estables, que es defineix com la inflació subjacent, i que té un reflex sobre les pressions de demanda en els preus, aquesta consolida una evolució de modest increment progressiu, de l’entorn del 6,2% interanual, i les previsions anticipen un increment anual mig dels preus d’un 5% per al 2022 i d’un 4% el 2023.

En suma, si a principis de l’any tots els analistes anticipaven un repunt de la inflació com a cojuntural, i que en la meitat de l’any aquesta es moderaria fins a nivells més coherents amb la situació econòmica, ja des de fa mesos, en part per la guerra d’Ucraïna, les expectatives s’han traslladat de manera rellevant cap a un increment sostingut dels preus, registrant increments molt rellevants com hem vist tant en productes energètics com en els productes de primera necessitat, com el conjunt d’aliments, i registrant una evolució a l’alça dels components més estables de la inflació, capturats per l’evolució de la subjacent.

A més, les previsions d’inflació de Funcas anticipen una tendència de modesta moderació dels preus per al conjunt de 2023, però que en tots els escenaris previstos aquesta es mantindrà en nivells relativament elevats de l’entorn del 4,7% d’IPC general i del 4% de la inflació subjacent, liderada per l’encariment dels aliments no elaborats (+6,7% el 2023) i en menor mesura per l’encariment dels serveis, d’un 3,7%.

Com era d’esperar, aquesta persistència de la inflació ha provocat reacció dels bancs centrals, amb reiterats increments dels tipus d’interès, per intentar contenir la expansió sòlida de la inflació, molt per sobre del 2% de l’objectiu del BCE. Alhora, des d’un punt de vista empresarial, s’ha d’avaluar la necessitat d’incrementar el cost salarial per protegir el salari real dels treballadors, alhora que es trasllada un increment dels PVP, reflectint l’increment dels preus d’adquisició.

Aquest és un equilibri difícil de gestionar, ja que des d’un punt de vista teòric, l’increment dels salaris a llarg termini hauria de determinar-se per increments de la productivitat, el que podria repercutir a la vegada en un increment de la competitivitat en el mercat. Però en termes pràctics, aquesta expectativa és difícil de sostenir, en un entorn d’increment general de preus, si es vol protegir la renda dels treballadors, pel que aquest ajust del salari real acaba repercutint en un increment dels costos, que s’acaba traslladant als preus (PVP).

Aquests mesos de novembre i desembre són determinants per establir salaris, en convenis laborals, actualització de les pensions, així com estructura la política de preus de 2023, pel que anticipem increments modestos dels preus en línia amb les expectatives ja consolidades.

En la mesura que els increments salarials i de preus puguin ser absorbits per la capacitat de generació de valor afegit de les empreses, és possible que la contracció previsible de l’activitat, segons les previsions econòmiques amb una modesta caiguda de l’activitat durant els primer semestre de 2023, no es traslladi en un deteriorament significatiu dels indicadors del mercat laboral. I malgrat que la inflació es pot considerar un impost indirecte, aquest permeti protegir els llocs de treballs, especialment dels col·lectius més desfavorits, que són els que tenen una major elasticitat sobre la caiguda del PIB, i la intensitat de la recessió, així com la seva durada sigui més modesta.

Compartir l'article

stats