En els darrer anys, la immigració ha estat convertida pels partits que conformen la partitocràcia en un tema tabú del qual no es pot parlar en els fòrums polítics i socials. Aquest greu error ha donat ales a l’extrema dreta.
La immigració, com qualsevol fenomen social, té aspectes positius i negatius. S’ha de poder parlar també d’aquests darrers.
Cal un pacte d’estat sobre la política d’immigració entre l’Estat, les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments que contempli (i en el qual també intervinguin organitzacions empresarials i sindicats):
1r.- Dotar de majors recursos al Ministeri d’Interior per a tramitar totes aquelles qüestions relacionades amb l’estrangeria, incrementant el personal de les oficines d’estrangeria.
2n.- Aprovar una nova llei orgànica d’estrangeria, que derogui la de l’any 2000 que ordeni i planifiqui la immigració.
3r- Atorgar competències als ajuntaments en matèria d’estrangeria, derogant les normatives sobre padró d’habitants que els obliga a empadronar estrangers en infrahabitatges (tendes de campanya, caravanes, edificacions sense sostre, coves...)
4t.- Signar un pacte entre totes les administracions públiques per a la distribució homogènia i equilibrada dels immigrants en totes les comunitats autònomes per evitar ciutats i barris guetos.
5è.- Signar un pacte entre totes les administracions públiques per a fixar el nombre d’immigrants que Espanya podrà acollir en els propers 20 anys sense posar en perill la cohesió social i assegurar la integració dels que arribin i garantir els recursos públics per a proporcionar unes condicions de vida dignes (treball, habitatges de lloguer social, serveis sanitaris, serveis educatius i serveis socials ) als immigrants que ja són aquí i als que arribaran, per tal d’evitar que els serveis públics existents implosionin en no poder assumir aquesta arribada de nous immigrants.
De què li serveix a un ajuntament gaudir d’autonomia municipal si no pot fixar el nombre d’immigrants que podrà admetre en el seu municipi sense posar en perill tots aquests serveis i la seva cohesió social?
6è.- Vetllar per un estricte compliment de la Llei de Memòria Democràtica, la qual permet la nacionalització de molts estrangers en origen i les seves famílies.
7è.- Controlar l’acompliment dels requisits que el Reial Decret 249/2007, de 16 de febrer, exigeix per a la lliure entrada, circulació i residència dels nacionals membres de la UE.
8è.- L’expulsió immediata dels estrangers que siguin delinqüents reincidents.
Una vegada signat i posat en pràctica el pacte d’estat per la immigració, cal portar aquesta qüestió a la Comissió Europea, amb una proposta de formalització de Tractats Internacionals amb aquells Estats que exportin i importin immigrants.
Partint de les dades del nombre d’immigrants que la UE necessitarà en els propers 20 anys, es formalitzaria un Tractat amb cada Estat en el qual es farien constar el nombre d’immigrants que es necessitessin, el calendari per a la seva arribada, els mitjans de transport, tota la documentació necessària per a la residència legal i contractació laboral a l’estat receptor (que es faria en el consolats dels Estats de la UE respectius), les infraestructures necessàries en el país de destí (habitatges de lloguer social, equipament educatius, sanitaris i socials).
Aquest tractat, amb l’aval de la UE sortiria efectes entre l’Estat emissor i l’Estat receptor, i s’actualitzaria en funció dels canvis que és produïssin en els factors que han servit de base per a la seva signatura (demanda de mà d’obra, evolució demogràfica dels dos Estats, canvis en els models productius, etc...)
Hem de parlar d’immigració, l’hem de planificar, l’hem d’ordenar, hem de preveure el seu futur. Només si deixa de ser un tabú, aturarem a l’extrema dreta.
