A finals del mes d'octubre el Tribunal Constitucional (TC) va sentenciar l'anul·lació de l'impost de plusvàlues obrint-se diversos interrogants sobre què passa amb les transmissions fetes i sobre qui podrà reclamar un possible retorn dels diners ja pagats. L’equip d’advocats Prat Sàbat t'assessora i resolt els dubtes que es puguin generar amb aquest canvi normatiu i t'explica també els dos càlculs que s'aplicaran a partir d'ara.

Què ha dit el Tribunal Constitucional sobre la plusvàlua?

En la seva sentència de 26 d’octubre de 2021, el Tribunal Constitucional, va declarar nul·les les normes que regulaven la determinació de la base imposable de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com l'impost municipal de plusvàlua, considerant-les contràries al principi de capacitat econòmica. El seu fonament era que aquesta base imposable es determinava a partir del valor cadastral que tingués el sòl quan es va fer la transmissió, aplicant un coeficient en funció del període de tinença de l'immoble. Això feia que no es tingués en consideració ni el resultat econòmic de la transmissió, ni l’import realment obtingut amb la mateixa.

Quines conseqüències resulten d’aquesta sentència?

L'impost continua existint. El que passa és que, com diu el mateix Tribunal Constitucional, aquesta nul·litat provoca un buit sobre la normativa aplicable sobre la determinació de la base imposable de l'impost, la qual cosa impedeix la seva liquidació, comprovació, recaptació i revisió i, per tant, la seva exigibilitat. Això ha fet que, per via d'urgència, hagi aprovat el Reial Decret-llei 26/2021, de 8 de novembre, per adaptar la regulació d'aquest tribut en la Llei reguladora de les hisendes locals, a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, i que entrà en vigor el dia 10 de novembre de 2021.

Quines modificacions s'han introduït?

Amb aquest decret, s'estableixen dos sistemes per determinar la base imposable. Un és el sistema objectiu, consistent en multiplicar el valor cadastral del sòl al temps de la transmissió per uns coeficients aprovats per cada municipi, i que no podran excedir uns tipus màxims fixats legalment. I, per altra banda, estaria el sistema directe, en què la base imposable seria la diferència real entre el preu de transmissió i el preu d'adquisició del sòl. El contribuent pot optar pel valor més baix. També s'estableix l'obligació de tributar per plusvàlues generades en cas que hagi passat menys d'un any entre l'adquisició i la transmissió. Igualment, es declara que no estaran subjectes aquells casos en què s'acrediti que amb la transmissió no s'ha produït cap increment de valor del sòl.

Què passa amb les transmissions fetes entre el 26 d'octubre i el 10 de novembre?

En cas que la transmissió realitzada entre la data de la sentència del Tribunal Constitucional de 26 d'octubre, i l'entrada en vigor el 10 de novembre de la modificació de la llei, ens trobem que no hi ha cap normativa sobre com liquidar l'impost. Aquest buit legal suposa que s'ha de declarar l'impost, però no es pagaria res pel mateix.

Es pot reclamar pel que ja s'ha pagat per aquest impost?

El Tribunal Constitucional ha declarat que no poden ser objecte de revisió les liquidacions que no s'haguessin impugnat a la data de dictar-se la sentència el 26 d'octubre de 2021, o que a aquella data no s'hagués sol·licitat la rectificació de les autoliquidacions. Tampoc aquells casos en què hi hagués una sentència o resolució administrativa ferma. Això sembla tancar la porta a possibles reclamacions, tot i que caldrà veure què passa en aquells casos en què no s'hagi encara notificat la liquidació per part del municipi, o encara s'està en temps per presentar una autoliquidació o declarar una transmissió.

Informa't sobre aquest tema i d'altres qüestions a: Prat Sàbat Advocats

Telèfon 972 218200 o a l'Email info@pratsabat.com

Instagram: @pratsabat

Miquel Garcias Miquel

Advocat