«Sou joves, ja en tindràs un altre». «Millor que hagi passat ara, que no més endavant». «No ets l'única dona que li ha passat». «Sort que no l'has arribat a conèixer». Aquestes són frases que contínuament escolten les famílies que han perdut el seu nadó durant l'embaràs, en el moment del part o a la setmana d'haver nascut. Un dol desautoritzat per la societat.
Així ho explica la Laura, mare de la Judit i la Jana. Fa un any va quedar embarassada de bessones. «El principi anava tot molt bé, i em semblava estrany perquè m'havia costat molt quedar-me embarassada», explica. Tot va canviar a la vintena setmana d'embaràs. «Les nenes volien néixer i em van haver d'operar d'urgència». Tot i fer repòs, a la 24a setmana va trencar aigües i la van ingressar a l'hospital Josep Trueta. La Laura havia agafat una infecció i una de les bosses s'havia trencat. Les nenes van néixer, però, al cap de poques hores van perdre la vida. La Laura només va poder conèixer en vida la Judit, a la qual va acompanyar fins a l'últim respir. Una mort inesperada, just a l'inici de la vida.+
Encara ara, parlar de la mort d'un nadó és un tabú social. «Vivim d'esquena a la mort, com si aquesta no existís. Però, quan és una mort a l'inici de la vida, encara s'evita més perquè és una mort que no tocava», explica Natàlia Artigas, psicòloga i experta en atenció i acompanyament al dol perinatal a l'hospital Josep Trueta.
La societat tendeix a minimitzar el dol que pateixen els progenitors. «Quan el nadó és una realitat que pràcticament només han conegut els pares, moltes vegades l'entorn minimitza el dol que pateixen», explica Artigas. Una família que ja havia imaginat una vida al voltant del seu fill. Nous projectes, noves vivències, una habitació preparada per a ell i uns regals comprats exclusivament per a ell. «El naixement d'un fill és el moment de la nostra vida més projectat», afegeix la psicòloga.
Davant la falta de reconeixement d'aquest dol, Natàlia Artigas va decidir juntament amb un grup de professionals del Trueta i del Santa Caterina crear fa 10 anys el projecte Bressols. Un servei de suport i assessorament a mares i pares que han perdut un fill acabat de néixer o han patit un avortament. El projecte forma part del Servei de suport al dol de Girona, una entitat amb grups de psicòlegs i professionals formats en el dol que ajuden a persones que han patit una pèrdua.
Des de fa un any, Mémora s'ha incorporat als Grups d'Ajuda del projecte Bressols, permeten que el servei sigui totalment gratuït per a les famílies. Cada quinze dies, una vintena de pares repartits en dos torns es troben a les instal·lacions que Mémora té al costat de l'hospital Josep Trueta per parlar del seu procés de pèrdua.
En les sessions es treballen diferents aspectes del dol, com ara el sentiment de culpa o el rebuig de la dona cap al seu propi cos per no haver estat capaç de donar a llum un nadó sa. «Moltes dones que han perdut el seu fill tenen amigues o familiars que acaben de ser mares i no poden anar a veure-les. Això els desperta sentiments de culpabilitat, ja que no poden alegrar-se per l'altre», explica Artigas.
També es treballen les diferències entre la parella a l'hora de gestionar el dol. «És un tema molt important perquè homes i dones vivim els processos del dol de manera diferent. Entendre i respectar el procés de dol de l'altre i no pensar que a la teva parella no li importa perquè no en vol parlar, ajuda molt», explica la psicòloga.
Si el dol de la mort neonatal o perinatal es minimitza, el de l'home moltes vegades és inexistent per la societat. «Recordo un dia que li vaig preguntar a un pare com estava i es va desmuntar davant meu. Em va dir que encara mai ningú li havia preguntat com estava ell i no la seva dona», explica Artigas.
Expressar els sentiments davant de persones desconegudes pot ser un impediment a assistir al Grup d'Ajuda. «Sempre els dic als meus pacients que només escoltant els altres, ajuda molt. El que no té ganes de parlar no ho fa».
És el cas de la Laura, la mare de la Judit i la Jana, que no sabia com expressar en paraules tot el que havia viscut i sentit. «Les primeres sessions no podia parlar perquè se'm feia un nus a la gola. Després vas agafant confiança i pots expressar el que sents. Parlar sobre la pèrdua de les meves filles és el que millor m'ha anat per acceptar el que ha passat», explica la Laura. I és que l'objectiu d'aquestes sessions és donar sortida al dolor perquè no s'enquisti.
Acompanyar els professionals de la salut en el procés de pèrdua
Amb el compromís d´acompanyar a les persones durant el dol, Mémora ha signat un conveni amb la Fundació Salut i Persona per donar suport a les famílies i els professionals de la salut que han viscut una pèrdua. El projecte consisteix en tres vies de suport gratuïtes: un telèfon disponible les 24 hores dels 365 dies de l´any atès per un psicòleg especialitzat en el dol, una plataforma web amb informació sobre la mort d´un ésser estimat (tuapoyoenred.org) i els grups de dol que s´organitzen mensualment. A més, Mémora ha afegit un nou servei al projecte destinat als professionals de la salut. Consisteix en una formació semipresencial per aprendre a gestionar el dol amb el qual treballen metges i infermers.
