13 de febrer de 2019
13.02.2019

Així afecta veure pornografia durant l'adolescència

En ments que s'estan formant el consum d'aquest material pot generar molta confusió

13.02.2019 | 17:17
Què passa si un menor veu pornografia?

L'accés dels menors a material adult i pornogràfic ha anat en augment en els últims anys, afavorit pels continguts digitals que es poden consumir fàcilment. Així ho alerta l'Asociación para la Sanación y Prevención de los Abusos Sexuales en la Infancia (ASPASI) que considera "vital" tant protegir els nens d'aquest contingut, "que no saben després gestionar" però sí reprodueixen entre ells, com conscienciar els pares sobre pautes de prevenció.

En la societat actual, els nens estan exposats a models de sexualitat per als que encara no estan preparats cosa que, inevitablement, preocupa als progenitors. No obstant això, la tendència creixent deixa l'educació sexual dels adolescents en mans de la indústria pornogràfica i de la "falta d'empatia que promou davant de l'explotació femenina", segons desenvolupa l'assaig "Lo que esconde el agujero" de Analía Esglésies i Matha Zein.

L'educació sexual en l'àmbit familiar es converteix en necessària i imprescindible des de curtes edats i de forma integral. Educar al voltant de conceptes com la igualtat entre sexes, el consentiment o l'autonomia és vital per lluitar contra la falta d'empatia i assegurar que els fills gaudeixin d'una vida sexual sana en un futur.

Quins efectes té la pornografia pels adolescents?


En ments encara no formades sobre relacions afectives i sexuals el consum de pornografia pot generar confusió pel que fa als rols, el funcionament sexual, el tipus de pràctiques dutes a terme...

Des de "Save the Children" destaquen que, en aquest tipus de continguts carregats de violència, els rols de gènere solen estar determinats per la desigualtat de poder, cosa que pot afectar la comprensió de les relacions personals.

Per regla general, en els continguts pornogràfics els rols entre homes i dones es basen en la diferència, els micromasclismes, es distorsionen les mides, s'idealitzen els cossos perfectes, es mitifica i simplifica el plaer, a més de potenciar conductes de risc com el no mostrar-se l'ús del preservatiu...

Per no parlar de la línia d'investigació que segueixen molts experts en la qual s'examina la relació que existeix entre la pornografia i els actes sexualment agressius. Neil Moshe Malamuth, professor de piscología de la Universitat de Califòrnia, va comparar l'ús de la pornografia al del consum d'alcohol sostenint que, si una persona sexualment agressiva per naturalesa veia grans quantitats de pornografia, era més propensa a realitzar actes sexualment agressius.

A més, el consum de pornografia pot comportar ansietat que pot traduir-se en disgust, enuig, vergonya, commoció... o fins i tot l'obsessió de voler realitzar allò que s'ha vist en pantalla.

Si tots aquests ingredients ballen en el cervell de l'adolescent, que encara no posseeix l'experiència i la maduresa per processar-los ni qüestionar-los, corre el risc d'assumir com a vàlides totes aquestes conductes i relacions i imitar-les.

Quant control és necessari?


Els nens i adolescents controlen cada vegada millor tant l'internet com els aparells digitals; en moltes ocasions, dominen aquestes interfícies amb més habilitat que els mateixos adults, els qui desconeixen què fer per evitar que els seus fills accedeixin a material pornogràfic.

La instal·lació d'un antivirus i una recerca per l'historial són recursos utilitzats pels pares per controlar els continguts que consulten els seus fills, però són rudimentaris i poc eficaços. Per tant, saber que les opcions dels "smartphones" que manegen els menors poden ajustar-se, restringint certs llocs webs, el tipus de formats que consumeixen o limitant l'accés Internet en hores determinades, pot ajudar en el control patern.

No obstant això, molts psicòlegs estan en la línia de "Save the Children" i creuen que la millor solució és l'educació familiar des d'edats primerenques. No tant prohibir sinó informar, parlar del tema obertament i amb naturalitat per generar confiança i d'aquesta manera, amb l'ajuda dels progenitors i els centres educatius, els nens sàpiguen què acceptar i què no en les seves relacions afectives.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit