El cost del tractament del càncer colorectal metastàtic per cada mes de vida guanyat puja a entre 2.000 i 30.000 euros, segons un estudi liderat per investigadors espanyols que es presenta en el XXI Congrés Mundial sobre Càncer Gastrointestinal que se celebra a Barcelona.
El cap de la Secció de Tumors Digestius del MD Anderson Cancer Center de Madrid i autor principal del treball, José Maria Viéitez de Prado, explica que en els anys 90 i començaments del 2000 el desenvolupament d'opcions terapèutiques per a aquest tumor va ser «molt interessant», després de més de 50 anys sense l'aparició de nous fàrmacs per al seu abordatge, des del 5-fluorouracil (5Fu).
«El canvi en l'expectativa de vida dels pacients ha estat molt important, però també l'increment del preu dels medicaments. Si bé la despesa farmacèutica associada a aquesta malaltia ha estat exponencial, actualment s'està restringint la despesa en medicaments amb un perfil de cost per mes de vida guanyat més favorable», reconeix l'especialista.
Viéitez subratlla en un comunicat que «aquesta situació probablement estigui relacionada amb la restricció de despesa que han aplicat les autoritats sanitàries».
Al treball, han tingut en compte únicament els tumors en estadi IV, és a dir, quan el tumor s'ha propagat des del còlon fins a òrgans i teixits distants. Els càlculs els van fer tenint en compte el cost dels fàrmacs a Espanya, els mil·ligrams administrats als pacients, el nombre de cicles administrats i els mesos de vida guanyats.
Els resultats mostren que el cost varia molt „de 2.000 a 30.000 euros per mes de vida guanyat„ i que els tractaments en tercera línia tenen menor cost per mes de vida guanyat que els que s'utilitzen a primera o segona línia.
«Un dels tractaments més cars és un antiangiogènic que es pot utilitzar a segona línia, al voltant dels 30.000 euros, encara que aquesta xifra pot variar segons els acords establerts entre els centres hospitalaris i la indústria», aclareix Viétez i posa com a exemple programes com el risc compartit o el pagament per resultats, en què els hospitals paguen pel medicament en funció dels beneficis que aporten al pacient. Si no funcionen en el malalt, el cost l'assumeix el laboratori farmacèutic.
«En general, l'increment de supervivència a primera línia és més costós que en tercera per la durada dels tractaments», precisa.
Per contenir el preu dels medicaments, el facultatiu suggereix que pacients, indústria farmacèutica, companyies d'assegurances i sanitat pública acordin «el nivell de rellevància clínica pel qual estan disposats a sufragar i que els pacients siguin conscients de les condicions perquè un tractament sigui reemborsable i de la despesa per mes de vida guanyat que s'està disposat a pagar».
El president de la Societat Europea de Medicina Oncològica (ESMO en anglès) i director de l'Institut d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Tabernero, vicepresident del congrés, reconeix que «els oncòlegs mèdics cada vegada hem de mirar més el valor de les accions que portem a terme, no només des del punt de vista de l'eficàcia, sinó també del cost que tenen per a la societat».
Per això, l'ESMO ha elaborat l'Escala de Magnitud de Benefici Clínic (ESMO Magnitude of Clinical Benefit Scale, ESMO-MCBS), en càncer de còlon i altres tumors per observar que el preu de molts medicaments està poc relacionat amb el valor terapèutic que ofereixen.
Estudis com aquest, afirma Tabernero, «ens ajuden a pensar que a partir d'ara hem de buscar models de finançament basats en el veritble benefici que aporten els fàrmacs als pacients amb càncer».
Més càncers de pàncrees
Tabernero, juntament amb l'oncòleg del Centre Hospitalari de Luxemburg Mario Dicato i el cap de la Unitat d'Oncologia digestiva de l'Hospital Gasthuisberg (Bèlgica), Eric Van Cutsem van explicar ahir al congrés que el desafiament al qual s'enfrontaran els anys vinents és un increment dels casos de càncer de pàncrees, les causes del qual ignoren.
Encara que els oncòlegs desconeixen les causes d'aquest increment, Van Cutsem va explicar que saben que el 7% dels pacients diagnosticats tenen causes genètiques i que aquest tipus de càncer també pot estar provocat pel tabac, però que les causes ambientals no estan clares.
A més del de pàncrees, Dicato va destacar que el càncer de tiroide i el de limfoma també estan patint un augment d'origen desconegut.
