La vacuna RTS,S -la més avançada contra la malària- podria afavorir la producció d'una sèrie d'anticossos protectors després d'infecció pel paràsit. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) demostra per primera vegada que la vacunació augmenta els nivells d'anticossos davant d'antígens -substància reconeguda com a estranya per l'organisme- que no formen part de la vacuna.
Els resultats del treball, publicats a BMC Medicine, identifiquen quins antígens podrien incloure's en el disseny de futures vacunes multivalents, més eficaces.
La immunitat contra un patogen pot adquirir-se de manera natural -és a dir, després d'haver-s'hi exposat de forma natural- o gràcies a una vacuna. De vegades, els mecanismes d'aquests dos tipus d'immunitat no són els mateixos, particularment en el cas de paràsits amb cicles de vida complexos, com és el cas del que causa la malària.
L'equip de Carlota Dobaño, investigadora d'ISGlobal, porta diversos anys estudiant la resposta immune induïda per la vacuna RTS,S, que s'implementarà aquest any a gran escala a l'Àfrica subsahariana. En aquest estudi, els investigadors van voler avaluar com afecta la vacunació a la immunitat natural adquirida posteriorment contra el paràsit. «Fins ara, la gran majoria dels estudis de l'RTS,S s'han concentrat a avaluar respostes específiques de la vacuna, i no en la seva influència sobre respostes cap a altres antígens del paràsit», va destacar Gemma Moncunill, última autora de l'estudi. La vacuna RTS,S només conté un antigen del paràsit: un fragment de la proteïna CSP.
Els investigadors van dur a terme l'estudi a través d'analitzar mostres de sèrum obtingudes d'un total de 195 infants, vacunats o per controls, que van participar en la fase 3 de l'assaig clínic de l'RTS,S i que van seguir durant dotze mesos.
