Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBE) i de la Universitat de Granada (UGR) han creat dos potents antimicrobians a partir de l'àcid oleanòlic i l'àcid maslínic, tots dos presents en l'oli d'oliva. La investigació, que publica la revista ACS Infectious Diseases, ha demostrat l'efecte d'aquests derivats de l'oli d'oliva sobre el bacteri Staphylococcus aureus, un dels principals causants d'infeccions en catèters i pròtesis hospitalàries.
Els científics han sintetitzat els dos compostos presents en l'oli d'oliva -l'àcid oleanòlic i l'àcid maslínic- i han comprovat per primera vegada com les propietats antibacterianes de les molècules obtingudes superen les dels compostos originals. «Les propietats antimicrobianes dels àcids oleanòlic i maslínic es coneixen des de fa anys. De fet, aquests àcids presents a les olives no només no són nocius per a les cèl·lules del nostre organisme, sinó que, a més, els bacteris no són resistents a la seva actuació», ha comentat Eduard Torrents, investigador principal del grup d'Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes de l'IBEC i colíder de l'estudi.
Només provat «in vitro»
«No obstant això, malgrat aquests avantatges, la seva activitat antimicrobiana només s'ha provat in vitro i, fins ara, no s'havien trobat derivats que milloressin la seva activitat», ha puntualitzat. Després de sintetitzar i estudiar catorze derivats dels àcids oleanòlic i maslínic, els investigadors en van trobar dos, denominats OA-HDA i MA-HDA, que van superar l'activitat antimicrobiana dels compostos originals tant in vitro com en model animal, i a més, i més important, els bacteris no van mostrar ser capaços de generar resistència davant de cap dels dos compostos.
«L'ús inadequat dels antibiòtics ha provocat l'aparició de bacteris multiresistents capaços de sobreviure a l'acció dels medicaments. Es tracta d'un problema de salut global que cada vegada causa la mort a més persones», ha recordat Torrents. «Trobar alternatives als antibiòtics comuns, com els derivats OA-HDA i MA-HDA, és, avui dia, una prioritat. És una necessitat urgent», ha subratllat l'investigador, que també ha remarcat que al voltant del 5% de tots els pacients adquireix una infecció durant la seva estada a l'hospital.
Aquestes infeccions, denominades infeccions nosocomials, solen estar causades pel bacteri Staphylococcus aureus, i comporten una elevada morbiditat i mortalitat, a més d'un gran impacte econòmic per al sistema sanitari. «La majoria de les infeccions nosocomials s'originen durant procediments invasius, com l'aplicació de catèters o pròtesis. Per desgràcia, les superfícies d'aquests dispositius afavoreixen la formació de biofilms, ecosistemes bacterians amb taxes de resistència a antibiòtics fins a 1.000 vegades superiors als bacteris habituals», ha detallat Torrents.
Teràpia antibiòtica
Segons l'investigador, l'únic tractament eficaç contra una infecció causada per biofilms és retirar el dispositiu metge i una teràpia antibiòtica a llarg termini, que pot promoure bacteris resistents als antibiòtics. En una situació d'aquest tipus, els compostos desenvolupats pels investigadors serien de gran utilitat, atès que la seva activitat antimicrobiana en els biofilms de catèters també ha estat provada amb resultats positius.
Amb aquesta troballa, els investigadors obren la porta a la creació de nous fàrmacs antimicrobians que actuïn de forma eficaç sense el perill de provocar resistència bacteriana. «En un futur, els compostos denominats OA-HDA i MA-HDA podrien ser els integrants principals de teràpies antibacterianes que no deixin lloc per a la resistència», ha conclòs Torrents.
