Un nou tractament amb una nanopartícula pot revertir la malaltia celíaca i es pot aplicar a altres malalties autoimmunes i al·lèrgies, segons els resultats d'un assaig clínic en fase 2 realitzat per la Northwestern Medicine, de Chicago (Estats Units).
Aquesta investigació s'ha presentat aquest dimarts en la conferència de la Setmana Europea de Gastroenterologia, que se celebra a Barcelona des del passat dia 19 i que es preveu que finalitzi demà, dia 23, amb uns 14.000 especialistes de 120 països.
El nou assaig clínic mostra que és possible induir la tolerància immune al gluten en individus amb malaltia celíaca, i els resultats també indiquen una tendència a protegir l'intestí prim dels pacients exposats al gluten.
La tecnologia és una nanopartícula biodegradable que conté gluten i que ensenya al sistema immunològic que l'antigen (al·lergen) és segur.
La nanopartícula actua com una espècie de cavall de Troia, amagant l'al·lergen en una conca amiga, per convèncer el sistema immunològic que no l'ataqui.
Més enllà de la malaltia celíaca, la troballa prepara l'escenari perquè amb aquesta tecnologia, una nanopartícula que conté l'antigen que desencadena l'al·lèrgia o malaltia autoimmunitària, es pugui tractar una gran quantitat d'altres malalties i al·lèrgies, entre elles l'esclerosi múltiple, la diabetis tipus 1, l'al·lèrgia al cacauet, l'asma i d'altres, segons els investigadors.
La tecnologia ha estat desenvolupada en el laboratori de Stephen Miller, professor de Microbiologia i Immunologia de la Facultat de Medicina Feinberg de la Universitat Northwestern, qui ha passat dècades treballant en aquesta tecnologia.
"Aquesta és la primera demostració que la tecnologia funciona en pacients", ha assegurat Miller.
De la seva banda, la professora de Microbiologia i Immunologia Judy Gugenheim ha precisat que "també hem demostrat que podem encapsular la mielina en la nanopartícula per induir tolerància a aquesta substància en models d'esclerosi múltiple, o posar una proteïna de les cèl·lules beta pancreàtiques per induir tolerància a la insulina en models de diabetis tipus 1".
Quan la nanopartícula carregada d'al·lergògens s'injecta en el torrent sanguini, el sistema immunològic no es preocupa perquè veu la partícula com un residu innocu.
Llavors, la nanopartícula i la seva càrrega oculta són consumits per un macròfag, que és essencialment una cèl·lula de gran mida que té capacitat d'aspirar i netejar les deixalles cel·lulars i els patògens del cos.
"La cèl·lula aspiradora presenta l'al·lergen o antigen al sistema immunitari i li diu: 'No et preocupis, això pertany aquí'", ha explicat Miller, detenint el seu atac a l'al·lergen, "i el sistema immunològic torna a la normalitat", ha afegit.
En l'assaig de la malaltia celíaca, la nanopartícula estava carregada de gliadina, el principal component del gluten dietètic, que es troba en grans de cereals com el blat.
Una setmana després del tractament els pacients van ser alimentats amb gluten durant 14 dies.
Els pacients celíacs que no van tenir tractament i menjaven gluten van desenvolupar marcades respostes immunològiques a la gliadina i al dany en el seu intestí prim.
De la seva banda, els pacients celíacs tractats amb la nanopartícula COUR, CNP-101, van mostrar un 90% menys de resposta immune a la inflamació que els pacients no tractats.
Al detenir la resposta inflamatòria, el CNP-101 va mostrar la capacitat de protegir els intestins de lesions relacionades amb el gluten.
Actualment no hi ha cap tractament per a la malaltia celíaca, i els metges només poden recomanar evitar el gluten en la dieta diària.
Al voltant de l'1% de la població mundial pateix celiaquia, una malaltia autoimmune greu en la que la ingestió de gluten provoca danys en l'intestí prim.
