27 de novembre de 2019
27.11.2019
Diari de Girona

L'anella vaginal anticonceptiva que finança Sanitat: què és i com funciona

El Ministeri de Sanitat finança per primera vegada, des de l'1 de novembre, una anella vaginal anticonceptiva: un anticonceptiu hormonal combinat del qual calcula que es beneficiaran desenes de milers de dones

27.11.2019 | 20:43
L'anella vaginal anticonceptiva que finança Sanitat: què és i com funciona

El Ministeri de Sanitat finança per primera vegada, des de l'1 de novembre, una anella vaginal anticonceptiva: un anticonceptiu hormonal combinat del qual calcula que es beneficiaran unes 37.000 dones. L'anella que es dispensa té els principis actius Etinilestradiol i Etonogestrel. El nou mètode s'afegeix als anticonceptius orals, hormonals combinats i a base de progestagen que ja s'inclouen a la cartera del Sistema Nacional de Salut (SNS). També s'ofereixen diferents anticonceptius reversibles de llarga durada com ara tres tipus de dispositius intrauterins (DIU), Medroxiprogesterona injectable o l'implant Etonogestrel.

A continuació et donem tota la informació sobre l'anella vaginal anticonceptiva

Què és?

És una anella de plàstic flexible que es col·loca dins de la vagina. Una vegada a la vagina, l'anella allibera unes hormones -estrògens i gestàgens– que eviten l'embaràs.

Com funciona?

Aquestes hormones eviten que els teus ovaris fabriquin òvuls i fan que el flux sigui més espès, de manera que es crea una barrera que impedeix que els espermatozoides fecundin l'òvul.

Quina és la seva eficàcia real?

De cada 100 dones que utilitzen aquest mètode durant un any, teòricament 98,77 no es queden embarassades. En el seu ús real, l'eficàcia es redueix a 91 de cada 100

Quins canvis pot tenir sobre la regla?

La regla ve cada 28 dies i serà menys dolorosa i menys abundant.

Com s'ha d'utilitzar?

S'ha de portar posada durant 3 setmanes consecutives i retirar a la quarta setmana. Quan s'acabi la setmana de descans (4a setmana), s'ha de tornar a posar 3 setmanes més, i així de manera continuada. A la setmana de descans, a la usuària li vindrà la regla.

I si un dia es perd?

En cas que l'anella se surti del seu lloc i estigui fora del cos més de 3 hores, cal reemplaçar-la i utilitzar un altre mètode anticonceptiu addicional durant 7 dies.

Quant temps es triga a recuperar la fertilitat després de deixar-la?

Una vegada s'abandona l'anella, la dona torna a ser fèrtil com abans.

No ha d'utilitzar si...

  • S'està donant el pit.
  • S'està en quarantena (després d'un part).
  • La usuària és fumadora i té més de 35 anys.
  • Alguna vegada la usuària ha tingut un ictus, infart de miocardi o coàguls de sang als pulmons o a les venes de les cames.
  • La usuària té previst operar-se i ha de guardar repòs durant una temporada llarga.
  • Es pateix hipertensió
  • Es pateix malaltia del lupus.
  • Es pateix migranya acompanyada d'altres símptomes.
  • S'ha tingut càncer de mama en els últims 5 anys.
  • S'han patit alguna complicació crònica de la diabetis.
  • Problemes de fetge.
  • Problemes en la vesícula biliar (consulta el seu metge).
  • Es pren algun tipus de medicació (consulta el seu metge).

Quins efectes adversos es poden notar?

  • Aproximadament una de cada 1.000 dones té risc de tenir coàguls a la sang, els pulmons o les venes de les cames.
  • Després de 6 mesos d'ús, 8 dones de cada 100 engreixen almenys 2 kg.
  • 10 de cada 100 dones poden tenir nàusees o vòmits.
  • 5 de cada 100 dones poden presentar problemes a la pell com taques, pell greixosa, creixement de pèl en llocs inusuals o acné.
  • 7 de cada 1.000 dones poden trigar un temps –no més de 6 mesos– a tenir la regla després de deixar els anells.
  • 6 de cada 100 dones poden experimentar dolor o tensió en els pits.
  • 2 de cada 100 dones poden patir alteracions en el seu estat anímic.
  • 10 de cada 100 dones poden patir mal de cap i a 5 de cada 100 li pot pujar la tensió arterial.
  • 10 de cada 100 dones poden tenir picors vaginals i una de cada 100 pot tenir infeccions d'orina.


Llei de salut sexual

Des del govern espanyol es destaca que la inclusió de nous anticonceptius d'última generació a la cartera de serveis "contribueix" a complir la Llei de salut sexual i reproductiva de la interrupció voluntària de l'embaràs, del 2010. La norma estableix que els serveis públics de salut han de garantir l'accés universal a pràctiques clíniques efectives de planificació de la reproducció.

A banda, la llei també estableix la necessitat d'una educació afectiva sexual i reproductiva adequada com el mètode més efectiu per prevenir infeccions de transmissió sexual, embarassos no desitjats i avortaments. En aquest marc, els ministeris de Sanitat i Educació han acordat fomentar la promoció i educació per a la salut sexual i reproductiva a partir de diferents iniciatives a l'escola.


Avortaments

D'altra banda, el Ministeri de Sanitat ha publicat aquest dimecres les últimes dades d'interrupcions voluntàries de l'embaràs. Així, l'any passat van avortar 95.917 dones, un 1,91% més que el 2017. Segons el ministeri, en termes estadístics la xifra suposa "una tendència a l'estabilització".

L'any 2010, últim any amb la regulació de l'avortament prèvia a la llei de terminis, hi va haver a Espanya 113.031 avortaments. L'any 2008 n'hi havia hagut 115.812.

Sanitat destaca que també hi ha hagut un "estancament" dels avortaments entre el col·lectiu de dones menors de 20 anys. L'any 2018 n'hi va haver 9.828, 73 més que el 2017. Representen el 10,25% del total d'interrupcions voluntàries. La majoria, el 65,37%, s'interrompen abans de la vuitena setmana de gestació.

Finalment, el ministeri destaca que puja el nombre d'avortaments que es practiquen en centre públics. El 2018 van ser el 13,95% del total, mentre que el 2010 la taxa era de l'1,84%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook