Els científics de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han confirmat la curació de VIH de l'anomenat 'pacient de Londres', el segon del món, perquè 29 mesos després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare i deixar de prendre antiretrovirals segueix sense rastre del virus.
L'estudi del 'pacient de Londres', que ha publicat avui la revista 'The Lancet HIV', ha coincidit amb la difusió d'un altre pacient, en aquest cas de Düsseldorf (Alemanya), que, segons els científics, podria convertir-se en el tercer cas en la història en curar-se de VIH, després del de Londres i un a Berlín.
Aquest tercer cas de Düsseldorf s'ha donat a conèixer a la Conference of Retroviruses and Oportunistic Infections, que s'havia de celebrar a Boston (EUA) però que es fa aquests dies de manera virtual a causa del coronavirus, encara que els metges han assenyalat que es tracta d'"un cas de remissió a llarg termini de VIH", encara no d'una curació.
És un home alemany que es va sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia per tractar una leucèmia i fa 14 mesos que no se medica i amb el virus indetectable.
Els casos de Londres i Düsseldorf formen part de l'estudi observacional IciStem, que coordinen l'investigador de l'IrsiCaixa, Javier Martínez-Picado, i l'University Medical Center d'Utrecht (Holanda), i que intenta comprendre el paper del trasplantament de cèl·lules mare en la cura de la infecció pel VIH.
A l'IciSitem segueixen actualment a 28 pacients trasplantats vius, dels quals dos porten ja un any sense tractament, un dels quals consideren curat i un altre en fase de remissió total de virus.
Martínez-Picado ha puntalitzat que els metges diferencien els conceptes de 'curació' i de 'remissió a llarg termini' en funció del temps transcorregut sense rebrot viral des de la interrupció de la medicació antiretroviral.
"Quan es va publicar inicialment el cas de Londres vam insistim a no parlar de curació perquè, tot i que 18 mesos convidaven a l'optimisme perquè no s'havia vist un interval tan llarg des del pacient de Berlín, volíem ser prudents i no generar falses expectatives", ha confessat Martínez-Picat.
Ara, amb 29 mesos de remissió, els investigadors donen per confirmada la curació, la segona al món després del cas de Berlín, que no va formar part de l'IciStem.
El 'pacient de Londres' és un home portador de VIH a qui se li va detectar un Limfoma de Hodgkin, de manera que el 2016 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l'entrada de virus a les cèl·lules diana de VIH, els limfòcits T CD4.
Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i al març de 2019 la revista 'Nature' va publicar un article que demostrava que portava 18 mesos amb el virus indetectable a la sang, el que li convertia en el segon cas de "remissió a llarg termini".
Ara, 29 mesos després de la interrupció del tractament, el virus continua indetectable en sang, líquid cervell-espinal, intestí i semen i amb nivells molt baixos de genoma de VIH en teixits limfoides, però és material genètic defectuós que no té capacitat replicativa ni infecciosa.
"Per això diem que és el segon cas de curació del món perquè en el pacient de Berlín també es detectaven restes fòssils d'ADN viral sense capacitat infecciosa", segons Martínez-Picado.
El 'pacient de Düsseldorf' és un home de 50 anys amb VIH que al febrer de 2013 va rebre un trasplantament de cèl·lules mare amb la mutació CCR5 delta 32 per tractar una leucèmia mieloide aguda.
Al novembre de 2018, els metges van interrompre la medicació antiretroviral i, 14 mesos després, segueix sense rebot viral.
Les anàlisis mostren rastres d'ADN de virus en els nòduls limfàtics i el tracte gastrointestinal, encara que sense capacitat infecciosa.
Segons els investigadors, aquests resultats "són compatibles amb una remissió sostinguda de VIH", el que el converteix en el tercer cas del món.
Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus rebrota al llarg de les primeres 4 setmanes.
Segons els investigadors, la manca de rebrot en aquests casos es deu al fet que les cèl·lules del donant són resistents a VIH, i a mesura que van reemplaçant les cèl·lules del receptor després del trasplantament, disminueixen les possibilitats d'infecció de virus, que acaba desapareixent.
Malgrat l'èxit, Martínez-Picado ha advertit que "encara queden barreres abans que l'edició genètica de el receptor CCR5 pugui ser usada com a estratègia de cura escalable per a tota la població".
També ha recordat que el trasplantament és un procediment mèdic de molt risc, que només s'aplica a pacients amb una malaltia que no pugui tractar-se amb altres teràpies.
