Una recerca liderada per l'Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM) ha demostrat que no tot el colesterol anomenat «bo» (HDL) té un efecte protector cardiovascular, com es creia fins ara, i que només les partícules d'HDL que són petites protegeixen el cor, mentre que les grans són perjudicials.
El treball, que publica la revista Metabolism Clinical and Experimental, demostra que les persones que presenten partícules grans d'HDL (colesterol lligat a lipoproteïnes d'alta densitat) s'associen a un increment del risc d'infart de miocardi, mentre que únicament les partícules petites d'HDL s'associen a una disminució d'aquest risc.
Segons els investigadors, aquests resultats obren la porta a dissenyar fàrmacs que actuïn sobre determinats gens, involucrats a permetre el creixement de les partícules petites de colesterol HDL.
L'HDL, comunament conegut com a «colesterol bo», s'associa a un menor risc de presentar malalties cardiovasculars perquè transporten el colesterol dipositat a les artèries al fetge per a la seva eliminació, el contrari que fa l'anomenat colesterol dolent, LDL (colesterol lligat a lipoproteïnes de baixa densitat), que provoca l'acumulació del colesterol a les artèries i augmenta el risc cardiovascular.
Així com els fàrmacs que redueixen el colesterol dolent redueixen el risc cardiovascular, els que augmenten el colesterol bo no han demostrat ser eficaços per reduir el risc de presentar malalties cardiovasculars, una paradoxa que ha qüestionat la relació entre el colesterol bo i el risc cardiovascular.
Per això, actualment els investigadors estudien les característiques d'aquestes partícules de colesterol HDL, com ha fet el treball liderat per l'IMIM i que ha conclòs que no tot el colesterol bo és saludable.
En aquest treball també hi han participat investigadors del Ciber de Malalties Cardiovasculars (Cibercv), del Ciber d'Obesitat i Nutrició (Ciberobn) i del Ciber d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp), així com de l'Hospital Clínic-Idibaps, de l'Idibell, de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau i de l'Hospital Clínic Universitari de Saragossa.
Els investigadors han analitzat característiques genètiques que determinen la grandària de les partícules de colesterol bo, i, posteriorment, han estudiat la seva relació amb el risc de presentar un infart de miocardi.
La conclusió és que aquelles característiques genètiques associades a la generació de partícules grans de colesterol bo tenien una relació directa amb un major risc d'infart, mentre que les característiques genètiques associades a partícules petites de colesterol bo es relacionaven amb un menor risc.
«Hi ha una relació causal positiva entre la grandària de les partícules de l'HDL i el risc d'infart; per tant, hem d'aconseguir incrementar els nivells de colesterol bo en sang, però sempre en partícules petites», va assenyalar l'investigador principal de l'estudi, Robert Elosua, investigador de l'Hospital del Mar-IMIM, del Cibercv i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
L'investigador de l'Idibaps, Álvaro Hernáez, va explicar que «si hem de fer alguna cosa amb l'HDL, és incrementar el nombre de partícules petites, que són les que duen a terme de forma adequada la funció d'eliminar el colesterol, les que realment el traslladen al fetge per a la seva eliminació i no permeten que s'acumuli en les artèries i provoqui malalties cardiovasculars». Actualment no hi ha fàrmacs que incrementin els nivells de colesterol bo i redueixin el risc de presentar malalties cardiovasculars.
